Enllaç per veure les FOTOS
Desprès de fer un repàs a les entrades dels nostres blogs de referència (no direm quins per no crear suspicàcies 😉), aquesta vegada decidim anar a Malanyeu a fer una de les vies que últimament s'ha fet bastant: la Bages.
A l'aparcament habitual només hi ha una furgoneta, i el xicot amb el que parlem diu que avui se'n van. Sembla doncs que de moment estarem sols.
L'aproximació es un quart d'hora com la majoria de vies, i a quarts d'onze ja ens hi fiquem. Es tracta de dos primers llargs bastant drets i exigents físicament, un canvi de reunió i dos llargs més, que per la graduació de les ressenyes ens semblaven a priori difícils, però que tenen un pas puntual cadascuna sense mes problemes. A comentar, que tot i que la roca es bona, al primer llarg al Quim se l'hi han arrancat dues pedres, una grandeta i l'altra mes petita.
La via ens ha agradat bastant, està molt ben assegurada, però amb aire entre les assegurances, que fa que sigui una via amb caràcter, comparant-la amb moltes de la zona. Comentar que la última reunió està desequipada però ens metres mes enllà es pot fer en uns arbres molt sòlids, i a més a més a l'ombra. Dia maco, una mica de calor però suportable i ...finalment sols. No ha vingut ningú més a escalar per aquí.
Per fer la via hem estat dues hores i quart, i hem tornat caminant per el bonic camí. Si no el coneixeu aquí deixo el track
Ens ha acompanyat fins a peu de via en Felip, i desprès se'n ha anat a fer una volta circular per la zona.
Activitat d'escalada feta per: Quim Prats i Jordi Fornés
 |
| La dreta placa del primer llarg |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada