dilluns, 9 de març de 2009


¡Joder con los vascos que nacen donde les da la gana !. Aqui tenim el cas del Josep María que es un basc nascut a Sant Cugat. Em va dir que feia mig any que no escalava i per fer una matinal com qui no vol la cosa varem anar a fer l'Aranya (en tots els sentits); la del Serrat de les Garrigoses es una via que, difícil, difícil no ho es, pero s'en ha de saber. Estavem sols a la paret. No hi havía ningú escalant. ¿No serà que ha començat la temporada de prohibició en aquest sector?. Per fer-ho mes divertit, despres de fer una consulta telefònica on-line al Felip desde la última reunió (creia que tenía mes memória que jo), decidim baixar del cim cap a la dreta per on només habitualment hi baixen les cabres i algún senglar perdut. Després d'una curiosa baixada de mes de mitja hora on acabem amb mes punxes que l'Espinete, sortim al torrent divisori entre el Serrat dels Monjos i el de les Garrigoses on hi ha que desgrimpar i despenjar-se per cadena fin un rappel final que acaba al camí. Entre pitos i flautes arribem al cotxe a les 15:00. L'Anna em maleïrà els ossos, perque està esperant al Josep María per dinar (ho sento Anna!).
En fi, que si en lloc d'una matinal arribem a disposar de tot el dia, podíem anar a fer la Nose del Capitàn ('Nose' si l'haguessim fet...).