Avui anem cap a Camarasa, amb dues opcions: anar a l'ombra o anar al sol, ja veurem.... Finalment ho decidim quan passem per el poble i encara està tot a l'ombra. Sembla que farà calor (ara mateix no en fa gens) però esperem que moderada, per tant anirem a provar una de les que tenim pendents a la llista: el Diluvi.
Via molt maca i ben trobada, llàstima de les xarxes metàl·liques que trenquen una mica la estètica del lloc, però què hi farem!. La via es bastant d'auto-assegurança, tot i que al primer llarg hi trobem varies peces. Les reunions, en general son totes a reforçar, ja que a alguna només hi trobarem un espit. Desprès del quart llarg hi ha que fer un canvi de reunió cap a la dreta d'uns 100 metres, flanquejant per damunt de més xarxes de protecció fins trobar un esperó molt marcat amb un diedre molt evident (a l'inici hi ha una baga i una petita fletxa). Queden tres llargs més, el segon dels quals es magnífic i al tercer passem just a l'esquerra de la via 'Ui, la que te espera', de la qual aprofitarem el rapel per baixar. Nosaltres n'hem fet un de sol amb cordes de 60 mts. hi han arribat prou bé.
Per tornar, cal seguir un corriol en direcció als túnels fins que ens deixarà a la carretera.
Hem necessitat unes 3h15' per fer la via i hem posat uns quant friends variats, tricams i algun fissurer, vaja, una interessant pràctica d'equipament.
Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés
 |
| Barallant-se amb el magnífic sisè llarg |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada