Agulla de l'Arbret, via Vicenç Soto (29-ago-2009)

Aquest cap de setmana varem anar a fer una via dedicada al que va ser durant molts anys el 'jefe' de la moguda de Sant Cugat. Es tracta de la via Vicenç Soto i Cervello, que els germans Masó varen obrir l'any passat a l'Agulla de l'Arbret, a agulles. Es tracta d'una via que transcorre per la cara Oest, interessant per fer a l'estiu i d'una dificultat moderada al no ser obligat el que graduen.

Hem gravat amb el video, quedant un xurro per lo que no crec que ens presentem al festival de Torelló (si de cas ens nominaràn per abandonar l'academia), pero ja que l'hem fet l'hem penjat al Youtube.

Part 1 ª Introducció

Part 2ª Primer llarg-I

Part 3ª Primer llarg-II

Part 4ª Primera reunió

Part 5ª Barallant-se amb la segona tirada

Part 6ª Diedre al 3er.llarg

Part 7ª Final del diedre 3er.llarg

Part 8ª Mur al 3er.llarg

Part 9ª Sortida 3er llarg

Part 10ª final 3er.llarg

Part 11ª 3era. reunió

Part 12ª el cim

Part 13ª rappel

Ullal de la Magdalena (22-ago-2009)

Aquest cap de setmana varem sortir amb el nostre amic Jaume de Cerdanyola, anomenat així perque viu a Cerdanyola i no perque sigui marqués ó comte (que podría ser-ho perfectament...). Va ser una sortida plàcida a la zona de les Magdalenes, un lloc que ell coneix, on es va a disfrutar sense patir gaire i on a l'estiu li toca una mica l'ombra si hi vas aviat, que no va ser el cas, ja que varem pujar en el 'funivia', com els senyors i entre pitos i flautes les 11h. Es igual, es tractaba de pasar-ho bé. Varem disfrutar de la via 'Noseelnom' a l'Ullal de la Magdalena, ben assegurada i no massa complicada. La veritat es que de quan en quan va bé seguir la filosofía d'en Jaume: disfrutar sense jugarte-la, que ja som grandets. Lo que passa es que quan pica el cuc...! Aixó serà la propera.

Les Guilleries-El Salt de Sallent (05-jul-09) via Ve-Mu

Ja fà temps que rumiavem la possibilitat d'anar a fer una via al Salt de Sallent de Rupit perque haviem vist una ressenya al llibre 'Osona Vertical' on es veia factible en quant a dificultat, semblava força curiosa i es movía en terreny d'aventura. Ja fa temps haviem anat a fer el Salt de la Minyona, també a Osona i, tot i que no tener res a veure, son zones noves per nosaltres . Després de molts dubtes finalment vaig decidir fer el salt als companys del Setzels per anar a fer un altre salt, i varem decidir anar-hi aquest cap de setmana. La vía en qüestió es diu Ve-Mu (no vermú com el vermú) i va ser oberta l'any 86 de la nostra era per en Josep Vera i la Montserrat Terradellas (Muntsarrat?), i suposem que el nom sur d'aqui, i si no tan se val. Bé, haviem quedat amb el Joan a La Garriga, punt de trobada quan anem cap aquell sector. Em va sorprendre quan va apareixer acompanyat de l'Arnau, el seu nebot , mes que res perque encara que jo ja sabía que escalava, aquest cop anavem a terrae incognitae i no a cap via coneguda, es dir que la cosa podía acabar en una de les tantes ensigalades on ens hem ficat i em sabía greu pel xicot, però lo que em va rematar definitivament va ser quan l'Arnau va dir que no havia tocat un pedal en sa vida, pero cap problema que el Joan l'hi havia dit que 'només son 3 ó 4 passos d'artifo'. Quants cop l'hi he sentit dir aixó al Joan??: a l'Oriol, al Paco, al Gerard... pobrets. El Joan es un 'Ensigalator(*)'. A veure, a veure, resulta que la via d'avui es resòl amb, com a mínim, la meitat de passos a base de pedal, entre els quals hi ha un petit sostre al segon llarg i un desplomet de 4 ó 5 passos a l'inici de la sisena tirada. Total, penso jo, un lloc ideal per apendre a fer anar els pedals... ¿es o no es el Joan un Ensigalator? Perque l'Arnau es bon tio (i li deu respecte al tiet), perque crec que si no, no li tornaría a parlar mai mes al Joan... Bé, el primer llarg la roca una mica dubtosa pero sense problemes. El segon es tot a base de pedals, equipat amb spits (algún dubtós) pero reforçat amb parabolts i supera al final un sostret amb una sortida durilla. Aqui l'Arnau rep la ensenyança Primaria, Secundaria i Batxillerat tot de cop, ajudat pel mestre Joan i dos poderosos biceps que li supleixen la manca de técnica. Desprès venen un parell de llargs amb algún pas artificial i un troç de selva amazonica fins una cornisa (ull!, la segona). Despres ve un flanqueig a la dreta per una feixa estreta i amb una dutxa creuem per sota la cascada (fantàstic!) fins situar-nos a l'altre cantó, on una tirada combinada d' artificial fàcil i sortides en lliure ens porten a la reunió sote un desplom. Tot i ser l'artificial fàcil, l'Arnau s'anat fent caldo (ai, ai!, aixó de la 'Sele' no li prova gaire bé). Al final aprova amb un '5' pelat. Aqui trobem el llibre de registre on l'Arnau deixa les seves queixes sobre el nostre comportament. A continuació entrarà a la 'Uni' on el desplomet, tirada curta però intensa el posarà a prova. Tot i que s'hi esforça a l'Arnau se li fonen els ploms. Oh! aquest cop està suspès...(literalment, jeje), pero s'hi esforça, s' hi torna a posar a fons i aprova al setembre amb bona nota!! . Per acabar, un altre llarg artificial ens deixa a uns arbres una mica mes amunt del salt de la cascada. L'Arnau acaba la carrera i s'en surt !! ha aprovat 'Pedalística' amb una nota molt bona, felicitats campió!!. Tot hi que a l'ultim tram ja començaba a ploure, no ens hem mullat exceptuant la cascada i el bany que s'han donat el Joan i l'Arnau als gorgs que fà la cascada, pero al anar desde el bar de Rupit on hem fet la cervessa fins el cotxe, tot i el paraigües del Joan ens hem posat com els peixos.

En resum, via recomanable, estética, interessant. El cotxe es deixa just on s'acabarà la via i per anar al peu cal anar cap el mirador i la canal següenta baixar per un camí marcat i evident (20' desde el cotxe)

(*) Ensigalator ( pronunciat 'ensigaleitor): es diu d'aquells subjectes capaços d'ensigalar sense mala fè mitjançant paraules i/o elogis convincents, a altres subjectes incauts i abocar-los cap a situacions de risc de la seva integritat moral, on poden ser objecte de mofa per part d'amics i/o coneguts

La Mamelluda i Agulla Amagada

Aquest diumenge voliem anar a fer-nos La Monja pero per culpa de la impaciencia i precipitació ens varem quedar en les mamelles... Dit així, queda una mica béstia pero es mes o menys veritat. Ara la historia sencera: la idea era anar a fer la via Josep Mª Rigol a la cara oest de La Monja. En l'aproximació ens equivoquem al anar a agafar la canal del Lloro (el Felip es precipita i jo m'el crec sense dubtar...) i pujem per una canal que trobem abans venint des del refugi Vicens Barbé (Agulles). Quan despres de pujar una bona estona i sortir a la llum veiem que el paissatge no s'assembla en res a la Monja, ni el Lloro, ni el Frare, començem a sospitar que ens hem equivocat de canal... estem en una mena de collet on a l'esquerra tenim una estètica aresta i a la dreta, sense possibilitat d'error La Mamelluda (com es pot veure a la foto). Aprofitem el lloc per fer el bocata i a continuació i ja que som aquí fem primer l'aresta que resulta ser l'Agulla Amagada (no n'havia sentit mai a parlar...) i que es una bonica i senzilla aresta (III, IV) molt estètica, i a continuació baixem una mica fins que trobem l'aresta que puja a la Mamelluda (via Anglada-Auqué) que es una clàssica i que afegim a la col·lecció. Per tant dues 'agulletes' mes per un diumenge.

FOTOS

Salut.

"CALPE DIEM"

CALPE - 2009

Semblava que no había d'arribar mai, i ja s'ha acabat. La setmana, la setmaneta, la desitjada, aquella per la que lluïtem tot l'any, que costa d'arribar, que es fà llarga quan la disfrutes i que s'acaba quan t'en adones... pero que bé, que divertida, que llarga, que dura... 'aixó es disfrutar ?', et pregunten els amics quan els hi expliques, 'una setmana per descansar i us llevaveu cada dia a les 07:00?'. Doncs sí, costa d'explicar pero es cert. Una setmana al ritme que vols, que fas el que vols, que deixes els trastos com vols, els llits sense fer, els plats bruts, que quan tornes de tot el dia d'escalar, abans de fer res et poses a veure i ordenar les fotos amb el portatil (portem de tot!) amb la cervesseta a la mà, que si tens gana piques pernilet de la nevera, que si et ve de gust t'en vas a un dels restaurants de sote, que et dutxes si vols (pregunteu-li al Joan, jeje), que vas sense afaitar, et banyes a la piscina del bloc d'apartaments... sense cap censura!... i aixó a Calp (Calpe segons quí) i per aixó al Quim se l'hi va acudir lo de 'Calpe Diem', mai millor dit.

Sis dies, sis activitats, no està malament, ¿no?

==========================================================

30 de maig 2009. Penyal d'Ifach, Valencianos-Polvos Magicos

Sortida a les 8:00 en punt. Viatge de Sant Cugat a Calp, arribada cap a la 1 del mitgdia. Ens instal·lem en un apartament previament reservat i dinem al passeig del port cap a les 2 i mitja. Sembla la Barceloneta; està ple de jubilats nacionals i guiris. Es clar es dissabte... està plé de cambrers fent 'ofertes' perque entris a dinar ! Acabem entrant en un dels restaurants i acabem de dinar cap a les 4 de la tarda. ¿Anem a escalar?... Mmm! ...anem! i amb només un carajillo, ho prometo!. Decidim anar a fer la via Piratas que comparteix el primer tram amb la Valencianos. Pujem al apartament i en un hora hem preparat els trastos, hem fet la aproximació i estem a peu de vía. Les cinc en punt !. Ens hi fiquem, pero despres de la 3ª tirada, sense parar d'apartar a les gavines a patades (carinyosament, es epoca de nidificació i està plé de pollets i no tant pollets), ens en anem cap a l'esquerra i ens fiquem de plé a la Polvos Màgicos. Cullons, ja deia jo que no era tan fàcil... pero bé, ens en sortim dignament i arribem al cim cap a les 8 i mitja. Gaudim una estona del cim evitant l' skyline de Calp i els seus blocs de formigó, i baixem a l'apartament tot passejant. 1 de 1. Començem bé.

FOTOS

==========================================================

31 de maig. Cabeço d'Or, via GENE

Avui es diumenge. Haviem decidit anar a una zona diferenta per la por (o il·lusos) que a la clàssica del Puig Campana hi hagues cua... Doncs bé, es lleva el dia plovent... Per no perdre el dia decidim anar igualment a Busot per coneixer la zona on està el Cabeço d'Or, que a tot arreu ho pinten molt maco. Fem el viatge fins el lloc indicat i com que no plou decidim agafar els trastos per si de cas. Fem la aproximació fins un trencall que s'enfila cap a peu de via. El dia no nomès s'aguanta sino que sembla que millora. No ho dubtem més i ens hi enfilem. Al cap de tres hores d'una escalada curiosa pero maca i sense calor (estem a la cara oest), on iclús hi ha hagut un moment que queien gotes, arribem a la cresta on hi ha un petit cim (la cresta continúa) i 20 mts. men enllà està el rappel. Quan arribem al cim, el Quim comenta d'aprofitar el moment ja que no tenim cap pressa, descansar una mica i menjar unes barretes i uns fruits secs que portem. Encara no hem obert la primera bossa, sona un tró i veiem uns nuvols que venen cap a nosaltres a tota llet. Com que la cosa pinta 'elèctrica' decidim plegar ràpid i fer els rappels, ja que estem mal situats. Tots just arribem a terra i pleguem els trastos, comença a ploure amb força. Ens queda baixar per una tartera no gaire transitada amb pedres bastant grans. A mitja baixada plou amb mes força i la cosa promet. Quan arribem a la pista principal està plovent amb tot lo qui ha per caure i ens posem com els peixos; no val la pena ni posar-nos els cangurs que portem (jo em poso el casc...). Li proposo d'anar a 'pas lleuger' fins el cotxe. Mala idea, en un revolt amb pendent i degut al fang, veig al Quim volar i fa una 'palomita' que ni el Valdès del Barça sense pilota, i s'enfarina de fang (millor, s'enfanguina) i es fot una bona hostia... per el demès, tot bé. Arribem al cotxe, ens intentem canviar sense embrutar quasi res i anem cap a Finestrat per carreteres interiors. Dinem allí i ens en tornem cap a l'apartament per fer la estesa de roba i que es sequi una mica per demà. A la nit arriba el Joan i anem a sopar paella per cel·lebrar-ho !

FOTOS

==========================================================

1 de Juny. Puig Campana cara Sud. Esperó central

Primer dia amb l'equip al complert!. Ens apropem fins a Finestrat i fem l'aproximació perl el cami de la Serra. A l'aparcament trobem el cotxe d'uns anglesos que no sabem si han anat a escalar o caminar i quan anem apropant-nos a peu de via els veiem enfilats (com no !) a la mateixa vía, el que passa es que ja són al tercer o quart llarg i no sembla que tinguem que tenir problemes de proximitat amb ells. Ens enfilem i anem fent tranquil·lament doncs es tracta d'una via molt maca i ens proposem disfrutar-la. La roca es excel·lent per tot arreu i encara que la via pasa per trams amb una mica de vegetació no molesta gaire. Trobem plaques i esperons realment màgics, com els que somiaríem en una via perfecta... Anem fent relleus cada quatre llargs i n'acabem fent uns dotze. Tenim una lleugera boirina que va pujant i baixant i que ajuda a alivia la calor. Arribem fins una alsina característica (ja la recordavem de l'altra vegada) on conflueixen i acaben diverses vies. A partir d'aquí es pot continuar cap al cim per alguna via sense massa interés o be agafar la baixada normal senyalitzada amb marques vermelles cap el Carreró. Després d'una bona suada arribem al cotxe i baixem fins a la font del Molí, petit oasi de frescor on ens remullem i bebem fins omplir diposits. En front de la font hi ha un restaurant pero com que ja son les quatre de la tarda per dinar que va a ser que no, pero una cervesseta a la terrassa suposo que no ens la negaran. Efectivament, s'enrrollen bé doncs ademes de la cervessa ens preparen un plat de formatge i pernil per caure d'esquena... Dues hores mes tard, amb el cos reparat i la ment tranquila, cap a 'casa' a revelar fotos.

FOTOS

==========================================================

2 de Juny. Mascarat, via G.E.D.E.

Continuarà...

FOTOS

==========================================================

3 de Juny. Ponoig cara est, via Flor de Luna

FOTOS

==========================================================

4 de Juny. Puig Campana, cara sudoest, via Aristoteles

FOTOS

==========================================================

El Frare Gros (via Bernat i Amàlia)

Al final em triat la via Bernat i Amàlia, dels germans Masó al Frare Gros.

Una bona aproximació, al voltant de 1,5 hores, recompensada per el bocata i la cerveseta a peu de via.

Em demano la 1ª tirada, a priori sembla força assequible i una bona oportunitat de provar el nous peus de gat (divendres varem anar de rebaixes).Es compleixen les expectatives inicials tant per part de la tirada com dels peus.

2ª tirada surt al Jordi (sobrat com sempre) desprès quan arribi a la reunió ja li diré que s'ha deixar de posar un pitó.La ressenya diu V, encara que si li posessin algun V+ també ens ho creuríem.

3º tirada, mes semblant a un canvi de reunió, així que "sense pensar" dic de continuar, 4ª tirada una línia de burins rovellats, com que ja he tingut algun "affaire" amb burins vells, intento progressar de manera rapida i ingràvida, però la veritat es que estan força junts i semblen en bon estat.

5ª tirada sortida en diagonal cap a la esquerra amb preses petites que poc a poc ens porten fins el cim.

Un dia excel·lent, ni un núvol, cordades al Lloro, a la Monja, unes fotos de rigor i cap el ràpel.

La ressenya diu un ràpel de 27m, però com nosaltres som mes llestos, decidim fer un de 50m per agafar la canal mes abaix.

La idea te premi, les cordes no baixen i ens passem una bona estona fent malabars i esforços variats, fins que al final les cordes desi deixen que ja han rigut prou i cedeixen a les nostres estivades.

Continuara..., encara que probablement a Alacant.

Les Savines - Cara Est

No teníem clar quina via anar a fer. Hem anat a Agulles i passant per sota Les Savines, al anar cap a la seva cara est i passar per sota, hem vist burins brillants i se’ns ha acudit anar-hi. Dit i fet. La primera part, difícil però be. Ostres, no me’n recordava que fos tan difícil l’entrada a la primera reunió. Be, com que està assegurada amb peces bastant bones, ho provaré. Finalment, cap problema. S’intenta, es passa i ja està. Tot es qüestió de una miqueta de morro.

Retorn màgic

Nom força adequat per el retorn a la activitat despres d'una temporadeta de plujes sel·lectives i contínues (només els caps de setmana) i disposant de poc temps aquest diumenge. Aquesta activitat es suau pero gratificant. Es una via recomenable al Pic del Martell (Castefa) i suposo que de les mes fàcils pero es senzilla i amb bona roca. Les assegurançes son escases pero s'en poden afegir amb certa facilitat. Resumint, recomanable. Adjunto ressenya extreta dels companys de MadTeam.

Un dia al Montsec

Diumenge al mati, anàlisis de danys:

- esgarrapades als braços

- blaus a les cames

- agulletes generalitzades a tot el cos,

en resum ahir varem anar a escalar al Montsec.

Via Trepant solitari a lo Peladet.

Terreny d'aventura en un raconet del Montsec de Rubies on sembla que el ritme accelerat de la vida d'avui, encara no hagi arribat.

Per la pista dos tots terrenys en barren el pas, bon dia, un moment que acabem de descarregà, un moment i els que facin falta, el concepte temps aquí es diferent. Desprès ens retrobem amb un dels que ens barraven el pas, es un pasto que esta controlant el remat de ovelles, com nosaltres passarà tot el dia a la muntanya.

Ahir varem acaba cansats, el dia va ser dur, però la cervesseta al bar de Vilanova ja va començar el procés de recuperació, que avui fa que senti una mica de nostàlgia de tot el viscut d'ahir.

L'escalada crea una rara adiccio, quan estàs ficat en situacions compromeses, et plantejàs que faig aquí, i quan estàs en la seguretat confortable del sofà del casa, no fas altre cosa que pensar en noves aventures, nous llocs que encara no coneixes, noves vies que escalar, nous reptes.......

Serrat de les Garrigoses- via L'Aranya

¡Joder con los vascos que nacen donde les da la gana !. Aquí tenim el cas del Josep María que es un basc nascut a Sant Cugat. Em va dir que feia mig any que no escalava i per fer una matinal com qui no vol la cosa vàrem anar a fer l'Aranya (en tots els sentits); la del Serrat de les Garrigoses es una via que, difícil, difícil no ho es, però se'n ha de saber. Estàvem sols a la paret. No hi havia ningú escalant. ¿No serà que ha començat la temporada de prohibició en aquest sector?. Per fer-ho mes divertit, després de fer una consulta telefònica on-line al Felip des de la última reunió (creia que tenia mes memòria que jo), decidim baixar del cim cap a la dreta per on només habitualment hi baixen les cabres i algun senglar perdut. Després d'una curiosa baixada de mes de mitja hora on acabem amb mes punxes que l'Espinete, sortim al torrent divisori entre el Serrat dels Monjos i el de les Garrigoses on hi ha que desgrimpar i despenjar-se per cadena fins un ràpel final que acaba al camí. Entre pitos i flautes arribem al cotxe a les 15:00. L'Anna em maleirà els ossos, perquè està esperant al Josep María per dinar (ho sento Anna!).

En fi, que si en lloc d'una matinal arribem a disposar de tot el dia, podíem anar a fer la Nose del Capitán ('Nose' si l'haguessim fet...).

ALGUNES FOTOS

Per fi una via fàcil- Paret de les Bagasses via CADE

Despres de temps i temps de patir, finalment avui ha guanyat el seny i hem anat a fer una via senzilla: la CADE de Terradets. Fins la feixa,això sí, per no abusar. Crec que es una via nova oberta fa poc temps i suposo que hem fet una de les primeres repeticions. Per ser una cordada tan jove penso que no està gens malament. Quiiiiim, enrolla't tú ara.

.

.

.

Tot plegat va ser un petit test per retrobar nos un any desprès amb les parets.

La CADE sempre es una bona amiga, et porta per un recorregut molt ben trobat, amable, de vagades exigent, i que al final sempre et deixa la satisfacció de haver gaudit d'una bona jornada d'escalada amb els amics i la posterior recompensa d'un bon àpat al Hostal del Llac.

No se quan temps / anys passaran, però segur que tornarem a enfilar nos per las seves placas, diedres, fissures encara que cada cop mes polides.

Per cert, el test el varem superar amb molt bona nota.

Treballant se'ns ha oblidat l'ofici

Com era això! Crec que aquell dia del curset del 1964, no vaig posar prou atenció. La corda groga passa per sota de la vermella? 0 la vermella per dintre de la groga? o ............ Has portat el mòbil??

Ei, ei,ei, que us sembla, a quedat perfecte de concurs.

Avui arribarem a temps de fer unes birras.

Tremoleu parets, que arriba la primavera i entre altres coses, també s'escalfen les roques.