Al final em triat la via Bernat i Amàlia, dels germans Masó al Frare Gros.
Una bona aproximació, al voltant de 1,5 hores, recompensada per el bocata i la cerveseta a peu de via.
Em demano la 1ª tirada, a priori sembla força assequible i una bona oportunitat de provar el nous peus de gat (divendres varem anar de rebaixes).Es compleixen les expectatives inicials tant per part de la tirada com dels peus.
2ª tirada surt al Jordi (sobrat com sempre) desprès quan arribi a la reunió ja li diré que s'ha deixar de posar un pitó.La ressenya diu V, encara que si li posessin algun V+ també ens ho creuríem.
3º tirada, mes semblant a un canvi de reunió, així que "sense pensar" dic de continuar, 4ª tirada una línia de burins rovellats, com que ja he tingut algun "affaire" amb burins vells, intento progressar de manera rapida i ingràvida, però la veritat es que estan força junts i semblen en bon estat.
5ª tirada sortida en diagonal cap a la esquerra amb preses petites que poc a poc ens porten fins el cim.
Un dia excel·lent, ni un núvol, cordades al Lloro, a la Monja, unes fotos de rigor i cap el ràpel.
La ressenya diu un ràpel de 27m, però com nosaltres som mes llestos, decidim fer un de 50m per agafar la canal mes abaix.
La idea te premi, les cordes no baixen i ens passem una bona estona fent malabars i esforços variats, fins que al final les cordes desi deixen que ja han rigut prou i cedeixen a les nostres estivades.
Continuara..., encara que probablement a Alacant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada