Riglos 2015 - 2.0

L’últim cop que varem fer una sortida de varis dies per anar a escalar junts en Joan, Jordi, Felip i jo va ser a Dolomites i d’això ja fa 27 anys.

Potser perquè varem fer tanta propaganda el març, quan vam anar amb el Felip, i que no disposem de masses dies que ens hem decidit a tornar Riglos.

La proposta inicial es prou atraient. Farem una mica de “tasta olletes” començant per els Mallos de Agüero, continuant per Peña Roaba, Pisón i per rematar alguna via als Mallos petits.

Dimecres 3 de juny

Sortim aviat, l’objectiu es parar a esmorzar per el camí i anar directament a Peña Sola a fer la via Normal.

Poc mes de 4 hores i ja som al peu de la via. Un inici força explosiu, per gaudir d’una via clàssica, ben assegura i amb ambient garantit, fins i tot als ràpels de baixada.

Parem al càmping de Agüero, per els pels agafem a la mestressa que ja marxava, però torna a obrir el bar i ens serveix unes gerres de cervesa que prendrem a la terrassa al temps que en Joan es fa un banyet a la piscina.

Desprès anem cap a Riglos al Hostal el Puro que farem servir de “camp base” aquests dies.

Sembla que tindrem ambient, dons ens trobem amb els Calleja que estan preparant un nou programa de TV i com a protagonista tenen al Cintero (historia viva de la escalada a Riglos)

Dijous 4 de juny

Avui  toca anar a Peña Roaba. Hem triat una via que encadena dos esperons per la cara est.

Esperó del Gállego + Esperó Fuertes, el fet de ser cara est ens fa pensar que nomes tindrem sol al mati, però no serà així, encara que la temperatura amb una mica de vent farà que el dia sigui força agradable.

La pista nomes apte per 4x4 ens fa deixar el cotxe molt avall, i no tenim mes remei que fer la pujadeta a peu.

Com ahir vam decidir que no hi haurien parelles estables, dons.... canvi de parella i cap amunt.

La via resta equipada i amb dos trams diferenciats per la qualitat de la roca. L’espero Fuertes de caire mes clàssic on tindrem que anar mes en compte amb la roca.

Desprès de una baixada entretinguda entre ràpels i desgrimpades tornem a hidratar-nos primer a Murillo i tot seguit a Riglos.

Divendres 5 de juny

Avui toca el Pisón i això es respira en el ambient.

Quan ens estem preparant al aparcament ens ve a saludar el Cintero que desprès d’un ratet de conversa ens “donarà permís” de part de un dels components de la cordada que va fer la primera ascensió  al Puro l’any  1953, per pujar-hi.

La aproximació planera i curta, si no fos perquè decidim fer un “tour matinal” per el poble. (sort que es petit)

A peu de via....canvi de parella!! Avui amb toca amb en Jordi que ràpidament comença la primera tirada.

L’objectiu es la via Serón-Millán començant per la Normal del Puro fins al collet.

Els companys sembla que avui no tenen el dia i a la tercera reunió decideixen baixar i canviar d’aires, aniran al Mallo Colorado.

Nosaltres continuarem i desprès de superar un grup de francesos que van al Puro afrontem els díedres/xemeneies de la Serón-Millán.

Aquí ens trobem el pas que en Cintero ens explicava aquesta mati (hay que salirse hacia afuera)

La moral ha anat de menys a mes i poc a poc ens trobem a l’ultima tirada.

Sembla que amb una variant de sortida (mes fàcil) però que no veiem clar i decidim sortir per la via original que graduant de 6a.

Ens surt força be, i “molt contens” arribem al cim del Pisón.

Ara ens tocarà lluitar amb les ganes de embolicar-se de les cordes per anar baixant fins l’últim ràpel dels “volaos” que farem de 60m.

Dissabte 6 de juny

Avui toquen les vies de comiat.

El Jordi i el Joan aniran a fer la Oeste Clásica del Mallo de Cored i el Felip i jo a la Normal de la Aguja Roja.

Durant l’esmorzar  tindrem una nova incorporació. El Cintero ens diu si pot escalar amb nosaltres?....

Resposta:  encantats i s’afegirà a la cordada del Cored.

Aquest home amb quasi 80 anys es una enciclopèdia de l’escalada i no para de explicar anècdotes de l’època.

L’aproximació comuna a les dos vies la fem al ritme que ens marca el Cintero, nosaltres hauríem anat mes poc a poc.

Dues vies clàssiques força maques per acabar aquesta estada a Riglos i ja estem pensat en tornar-hi.

Fem unes cerveses tots plegats al Hostal del Puro i emprenem el viatge cap a casa que la quinta Champions del Barça ens espera.

Punt i seguit

Ahir varem tancar a lo Peladet un mes de maig, dels que feia molt de temps que no es produïen.

Desprès de la ensopegada al Montseny del mes de abril, i la posterior parada obligatòria, he tornat a arrencar amb mes força.

Des de els Gorros fins lo Peladet ens hem passejat en vertical per un grapat de racons del país:

Roca Narieda, Serra de Sant Joan, Roca Regina, Montserrat, Tossal de la Feixa i fins i tot varem tornar al Cavall Bernat.

Bones sensacions i molt bons moments viscuts amb els companys (Jordi, Felip, Joan, Fredi, Josep Mª)

Però això no s'atura i la propera setmana tornarem a la zona de Riglos, en fi, un no parar.......

Magdalena Inferior-La que hi faltava (El convidat)

Dijous 23 de abril (Sant Jordi)
Avui en Felip i el Fredi havien quedat per anar als Gorros.
Jo seguia xupant banqueta, des de el meu vol amb penós aterratge al Montseny.

Dimecres 19:31 WhatsApp del Fredi:
F- Com estàs? Pots/vols demà?
Q- Ni be ni malament, però com la carn es dèbil.....quin pla teniu?
F- Et passo a buscar a les 8?
Q- D'acord però vinc de convidat!
F- Fet

Desprès de esmorzar al costat del aparcament agafem el camí dels Degotalls seguim per les escales i arribem al peu de la Magdalena Inferior.
Com els companys no em volen fer caminar mes decideixen fer una de les primeres vies. En Felip fa una ullada ràpida al llibre (sense les ulleres) i tria una via que suposa que ja ha fet i que no passa de IV+ (com ja he dit no portava "las gafas del cerca" ).
Es tracta de La que faltava.
Desprès veurem que segons el llibre les dos primeres tirades graduen de V.
El convidat s'ho mira tot des de la tranquil·litat que dona el no tindre previst assumir cap tipus de responsabilitat/decisió en la jornada de avui.
En Felip s'encorda amb decisió i entre els comentaris habituals quan els quarts potser son cinquens? arriba a la 1ª reunió.
Ara ens toca a nosaltres que xino xano també arribem a la R.
Com ningú s'ofereix....en Felip es veu obligat a continuar amb la segona tirada, la tercera i perquè no ni ha mes.
Dalt del cim ens recordem dels nostres companys que estan d'aniversari i els fem arribar la nostra felicitació amb foto:

Be, potser no es el millor regal, però ........es el que hi ha.

Fem una paradeta obligada a Monistrol on degustarem unes gerres de cervesa espectaculars, o almenys així ho creiem nosaltres i fins la propera.

PD
El convidat ha quedat molt content.

El vol del home ocell

Dimarts 7 de abril 

Avui hem decidit tornar al Montseny. Sembla que aquesta vegada no passarem fred (ho sembla però no serà així)

Desprès de esmorzar ens acostem cap a les Agudes, aparquem i comencem la curta però intensa aproximació.

El nom de la via em motiva i abans de arribar al peu de via ja intento volar.....el vol be, el aterratge el tindre que millorar.

Anàlisis de danys

Físics: taló fotut, cop al braç i dit pelat

Psicològics: no valorats

Danys col·laterals: mòbil fora de combat 

Un cop localitzat el peu de via,

en Felip ataca la primera tirada (III+) serà per la dreta?, serà per la esquerra?, he fet quarts mes fàcils....i poc a poc arriba a la reunió.

Ens retrobem i ara em toca a mi, sortida de la R i sostret amb un pas de V (jeje) pujo, baixo, pujo, baixo i alehop ja soc dalt, al pas a costat una mica mes del previst.

Ara ve el un tram de enllaç a la part superior.

Arribem a les tirades mes mantingudes, una mirada a la ressenya, arreplega tot el material que portem i en Felip torna a la acció.

Motivació a tope (poder massa) es salta la reunió i encadena les dos tirades claus de la via.

Segons les seves primeres declaracions quan arribo a la reunió “la lluita amb el fregament de la corda ha sigut titànica” (no entrarem en mes detalls)

Sols queda una tirada i som dalt.

Pugem al cim de les Agudes i comencem a baixar xino-xano que per avui ja hem tingut prou emocions.

Olvena- Cresta de la Cruz

Dilluns 30 de març
De vacances per Guara amb tot el grup, preparem una escapadeta per tocar una mica de roca.
Per els voltants  o esta prohibit escalar per regulació o per excés de grau, així que busquem alguna cosa propera i tranquileta.
El Jordi troba una cresta no gaire lluny de on som i a una zona que no coneixem, així que ja hi estem anant.
Via equipada que en menys de 2 hores ens porta fins la ermita que hi ha a sobre del poble. Darrera la ermita trobem una font que pot anar força be per els dies de calor.
Tot de baixada passem per el inici de la via ferrada que puja per el costat de la cresta que acabem de fer.
Com encara tenim temps, ens tornem a equipar, amaguem les motxilles per portar menys pes, i un altre cop cap amunt.
Aquest vegada amb 20 minuts ja som al final de la ferrada, mes aviat es una canal equipada amb un cable que en cap moment hem fet servir.
Al final, quan arribem al tram equipat amb grapes, trobem una parella una mica apurada, així que decidim sortir directament per l'aresta al cim.
Tornem a baixar, i ara si cap el cotxe que la cervesa ens espera.

Riglos 2015

Dilluns 16 de març
Davant la possibilitat de fer dos vies al dia de avui, hem optat per arribar a Riglos via Jaca i Puente la Reina.
Un cop aconseguit arribar tard, hem decidit que només podem fer una via.
Objectiu:
Oest Clàssica al Mallo de Cored. 150m V, oberta el 1955 i re-equipada amb parabolts.
Bona pressa de contacte amb la zona i ben orientada per fer a la tarda.
La aproximació encara que aparentment evident, no ho era tant i ha estat un suplici de esgarrapades i punxades (el dia seguia amb la tònica iniciada amb el viatge a Riglos).
La escalada força agradable amb un núvol que amenaçava pluja, però que poc a poc s'ha anat esvaint.
Una passejadeta a peu per sota dels mallos, seguit d'un sopar al Hostal del Puro han posat fi a la jornada.
Demà hi tornarem......

Dimarts 17 de març
Tocava anar a descobrir nous horitzons, així que hem agafat el camí cap a Murillo de Gallego.
Objectiu:
Peña Roaba, Mallo Común - Cara Sud
Via: Sendero Límite. 300m V
Dia excel·lent (tot de cara) no ens hem perdut, un dia solejat i una via amb bona roca, grau adequat i equipament generós.
La baixada una mica laboriosa, sobretot per ser la primera vegada.
Continuarà.....

Dimecres 18 de març
Avui la previsió de la meteo donava pluja a partir del migdia, per això hem triat fer una coseta curta. (cutre excusa)
Objectiu:
Mallo Colorado
Via: Anorexia, 145m V
Com els dies anteriors, la via amb roca excel·lent, parabolts abundants i el temps s'ha comportat.
Al final no hem tingut sort i no ha plogut, així que hem decidit anar a dinar al "Mirador de los Buitres" tot fent la ruta circular que puja per la ferrada de Cubilillo.
Dia ben completet.
Ara no mes cal que el Barça faci la seva feina i ens deixi anar a dormir contens.
Demà continuarà o no?

Operació Zona Centre-2014

Ja fa dies que hem tornat d'aquesta sortida, que concretament varem fer del 14 al 21 de juny, però entre lo que costa triar les fotos i la mandra d'escriure, s'ha fet tard i ara costa més anar recordar les coses...

Primer dia (14 de juny de 2014):

Activitat prevista. Viatge desde Sant Cugat fins el Nogal del Barranco - Guisando (Avila) i arribar vius al refugi Victory (Los Galayos). 

Resultat. Hem quedat a casa meva el Joan i el Quim. Sortim a les 07:00 en punt un cop carregada la furgoneta del Quim,  i parant a esmorzar i dinar, arribem cap a quarts de 5 de la tarda a l'aparcament. Preparem les motxilles i en una mica menys de tres hores arribem al refugi. Al arribar, s'accentua un vent que ja anava fent per el camí però que ara s'ha tornat fort i desagradable. El guarda, el "Palan" Martin, es un xaval molt amable ens rep i ens prepara un sopar força acceptable. Mentre sopem, xarrem  amb ell i uns xicots que es queden a dormir per la zona i ens expliquem aventuretes. En acabar pugem a dormir a l'altell del refugi (tant petit com el recordava) i al cap d'una estona venen dues noies que no volen dormir fora per el fort vent. Aconseguim descansar una mica tot i que uns i altres ens ho posem difícil amb el forts roncs que anem alternant. FOTOS

Segon dia (15 de juny de 2014):

Activitat prevista. Matí: Aresta Oest del Petit Galayo + aresta + Gran Diedro del Gran Galayo. Tarda: El Torreón, via Undenground + Teógenes 

Resultat. El matí es fresc però s'ha parat el vent, la qual cosa fa que sigui agradable. Esmorzem, preparem el material i ens plantem al peu de via en menys de 10 minuts. Es el que te aquest refugi, que es una pallissa arribar-hi, però després quasi tot queda a prop. El començament de la via fa una mica de respecte però un cop entrats en matèria, es vertical però hi ha bones preses i la roca es molt bona. Anem pujant alternant-nos fins el Petit Galayo. Desprès hi ha una aresta que fem mig per dalt, mig per baix fins arribar (amb un petit sprint per que puja mes gent) fins el peu del Gran Diedro, on hi ha una cordada davant. Com que es una via molt clàssica i assequible, quasi sempre hi ha gent però val la pena esperar perquè es molt maca. Fem el diedre en dos llargs perquè portem cordes de 50m y la última tirada la fem per un diedre que porta directe al cim. Aquest penso que el el cim mes alt de les agulles i te una vista espectacular de la resta de cims del voltant. Baixem fent alguna petita desgrimpada fins un coll i desprès fins el refugi, on dinem amb els embotits i una ampolleta de vi que vam pujar i que ara s'agraeix. FOTOS
Per la tarda, venen a buscar amb helicòpter un xicot que ahir va patir una caiguda sense gaires conseqüències però li fa mal el peu i com que la baixada es molt llarga, prefereix no arriscar. Ens avisen uns minuts abans perquè ens apartem de la zona i finalment arriba l'helicòpter de la Guardia Civil, el qual aterra al costat del refugi amb força habilitat, carrega al xicot se'n va. Una mica abans de les 18:00 decidim amb el Quim fer la 'sessió de tarda' (el Joan no ve perquè te el genoll tocat) i ens fiquem a la Underground, via molt maca amb dos passets una mica difícils però la resta es fa molt be i amb això ens plantem al peu de la Teógenes, una xemeneia vertical i estreta que fa por... però hem vingut aquí a patir!. Tirem amunt i entre rascades i esbufecs aconseguim arribar al cim al voltant de les 20h. Primer dia total !  FOTOS
Avui es diumenge, sopem i cap a les 23:00 apareixen dos homes que acaben de pujar des de l'aparcament i que dormiran a l'altell amb nosaltres

Tercer dia (16 de juny de 2014):

Activitat prevista. Punta Maria Luisa, via Rivas-Acuña
Resultat. Ens llevem una mica abans de les vuit (aqui la gent no matina gaire), esmorzem i anem cap a peu de via. 10 minuts, tot està aprop (a mes a mes, de baixada!). La via arranca al mateix esperó de l'agulla a un vivac. Fa una mica des fresca però molt soportable. La via, excel·lent, una gran clàssica amb passos atlètics però molt francs. Vaja, molt recomanable. Al arribar al cim hi ha una desgrimpada curiosa fins al rappels i en dos trams tornam a estar a terra. Aquest matí abans de marxar ens hem acomiadat del guarda que tenia que baixar al poble, i quan tornem al refugi per dinar veiem que ens ha deixat unes cerveses. Bon detall, xaval! Dinem, fem les motxilles i baixem tranquil·lament. Avui tenim reservada un hostal a Arenas de San Pedro. Senzill però baratet i son molt agradables. Hi anem, ens dutxem i sortim a sopar 'com il faut'. Durant la tarda ens truca el José Alberto, el col·lega de Madrid al que tenim moltes ganes de tornar a veure. Quedem que demà el trucarem al acabar la via i a veure si podem quedar per veure'ns
FOTOS

Quart dia (17 de juny de 2014):
Activitat prevista. El Torozo (Puerto del Pico), via Galayos
Resultat. Com cada dia, sortim sobre les 8, agafem la furgo i ens dirigim cap el Puerto del Pico. Parem a esmorzar a Mombeltran i continuem fins l'aparcament que està al mateix port. Amb una horeta d'aproximaciò arribem al peu de la paret, una tapia bastant impressionant i monolítica un cop ets a sota. Dubtem si pujar per l'esperò (es una variant mes neta però mes exigent tècnicament) i finalment decidim fer la clàssica que son uns diedres canals just a la dreta. Amb tres llargs una mica mangurrinos arribem a la paret de veritat. Es veuen fissures però mes amunt es veuen un sostres. Glups!. Però com que hem llegit que les reunions estan assegurades amb parabolts ens treiem el pànic escènic de sobre i... amunt! El primer llarg es molt maco però fins que no veig la reunió, no estic segur d'anar bé. El segon se'l curra el Quim per la directa. Un diedre molt fi i vertical desequipat però preciós. I després dues tirades mes molt maques ens deixen a les rampes finals de mes de 100 metres a l'ensamble que ens duen al cim. Sí, ho hem aconsseguit! Mengem unes barretes, bevem una mica i ara toca desgrimpar. La baixada es per unes vires de IIIº sense possibilitat de assegurar-se. Es adherència i millor no relliscar... Un cop al peu, en una horeta mes tornem a ser al cotxe. Uy, se'ns ha fet molt tard. Ja son mes de les cinc! Avui hem d'arribar a Manzanares el Real, on hem reservat lloc on fa dos anys, que varem estar molt a gust i a mes a mes vam quedar amb el José Alberto. Mengem una mica mentre fem el material i marxem. Tenim un parell d'hores de viatge. Com que arribem tard, quedem directament al bar de l'hotel amb el José Alberto per fer la cervesa i arribem pràcticament al mateix temps. Salutacions, algunes cerveses, explicació d'algunes batalles, consells per demà i al acabar ens instal·lem a l'habitació. Ja tornarem a quedar amb mes temps amb el Jose, ja que avui l'hem fet venir corrent i el pobre també té obligacions familiars...
FOTOS

Cinqué dia (18 de juny de 2014):
Activitat prevista. Pared de Santillana - La Pedriza (Madrid), via sur clásica
Resultat. Avui ens aixequem, esmorzem a l'hostal, passem perl poble per comprar pa i anem cap a Canto Cochino, l'aparcament clàssic de La Pedriza. Quan arribem ja hi han bastants cotxes. Agafem el camí anomenat La Autopista (aquesta no es de peatge), passem per el ref. Giner de los Rios fins el Collado de la Dehesilla. Aqui surt a l'esquerra un PR que ens portarà fins el peu de la Paret de Santillana. El camí de val la pena per sí sol,  per els preciosos racons per on passa. Estem quasi tres hores fins a peu de via. Comença el Quim i després de fer el primer tros fissurat, surt a la placa de bolets, dreta però fantàstica. Com que la reunió oficial es fa a 60 mts. i només portem 50's, li toca fer la reunió al mig de la placa assegurat per 3 bolets. El següent llarg segueix la mateixa tònica i faig també una reunió amb friends i bolets. La última s'ajeu i arriba al cim. La baixada sense problemes fins peu de via. Com que fa calor, tot i que ja son mes de les 3, decidim baixar una mica abans de dinar perquè el camí es llarg. En un moment donat, el Joan decideix escaquejar-se i agafa una drecera. Al veure que no ve, comencem a trucar-lo i després de mitja hora d'incertesa i mals entesos, el Quim i jo continuem el camí i quedem en que ens trobarem mes abaix. Quan ens falta un quart d'hora per arribar al refugi sentim els crits d'en Joan i al cap d'una estona apareix de dins el bosc. A partir d'aqui tornen a baixar tots junts. Quan arribem al cotxe estem tan cansats que decidim no menjar aquí. Anem a l'hostal i després d'una petita becaina anem a berenar / sopar al poble. Al planning inicial estava previst anar demà a la via Fulgencio del Hueso, però pensem que potser es massa agosarat amb la poca pràctica que tenim a la zona. Proposo Peña Sirio. Com que aprofitem per parlar amb el Jose Alberto (avui no podem quedar amb ell perquè està de cangur) però ens recomana l'esperó de Peña Sirio, per tant moció aprovada!
FOTOS

Sisé dia (19 de juny de 2014):
Activitat prevista. Peña Sirio - La Pedriza (Madrid), via Espolón clásico
Resultat. Després de buscar un forn al poble ja que avui es festiu a la comunitat de Madrid i a mes a mes es la coronació del nou reiet Felip VI (que te nom de brandy) ens tornem a dirigir a Canto Cochino. Avui hi ha molta mes gent. Es nota que es festa... El camí per pujar no es gaire clar. Comença passat el pont però a la dreta i per l'antic camí que va a la dreta del riu (tinc algun record de quan vaig venir quan feia la 'mili') i quan estem sota la paret comencem a buscar. Desprès de varis intents pujar per una canal que sembla que es la bona, i al cap d'una hora d'intensa pujada ens plantem a la dreta de la base. Hi ha gent que baixa i els hi preguntem. Hi ha un pas curiós al començar que exigeix un salt i superada una fisura, es senzill per arribar a la reunió. Després un flanqueig de 'confiança' d'uns quinze metres fins l'esperó on comença a haver-hi bolets, tot i que mes petits que els d'ahir, i porta fins la reunió. El següent llarg segueix la mateixa tònica que aquest, per uns canalons i placa fins la reunió. El tercer llarg es redreça una mica i es mes difícil, i arriba fins el peu d'un muret on hi ha la reunió i es veuen parabolts recte amunt. Es la sortida directa, que decidim agafar perquè es pot 'acerar' (fer A0) que diuen ells, ja que si no ets de la zona, son uns passos drets i d'adherència bastant tècnica. Amb això arribem al cim. A la baixada, no li fem cas al Quim i iniciem una segona 'excursió' per tornar que ens porta quasi dues hores. Al arribar al cotxe decidim menjar al costat del riu. Tot i que per els voltants hi ha molta gent, trobem un raconet bastant tranquil i que ens permet posar el vi en fresc. Avui per fí hem quedat per la tarda amb el Jose Alberto. Passem per l'hostal per dutxar-nos i quedem amb ell al poble per fer unes cerveses i picar una mica. C O N T I N U A R À ...
FOTOS

Ultim dia (20 de juny de 2014):
Activitat prevista. Pico de la Miel - La Cabrera, via Espolón Manolin
Resultat. C O N T I N U A R À ...
FOTOS

Mas-Guasch al Puntal de l'Albarda

Desprès d'un temps de no escriure, em decideixo a tornar-hi perquè m'ha motivat el fet d'haver repetit aquesta magnífica via que ja fa temps deiem de tornar a fer. Sabia que feia molt de temps de la meva anterior ascensió, però no n'he sigut plenament conscient fins que he anat a apuntar l'activitat i ha resultat que fa ¡ trenta-cinc anys !, concretament el setembre de 1979. M'ha costat de creure, no pensava pas que fes tant de temps... I desprès parlant-ho amb el Quim, el company amb qui la he fet, resulta que ell també fa uns trenta anys de la seva ascensió. En fí, es lo que passa quan tens un punt de referència, però pensant-ho be, me'n sento orgullós de poder estar encara al peu del canó.

Be, doncs resulta que el dissabte 15 decidim anar a fer la via amb en Quim. Em passa a recollir per casa i al cap d'un moment estem viatjant en direcció cap a ¿Agulles?. Mira que n'és de despistat el Quim!...i no diguem del copilot, o sigui jo, sense posar-li cap objecció... quin parell de despistats! Total, que rectifiquem (retrocedir, mai!) i anem per Olesa cap a Monistrol. Ens aturem a esmorzar al bar La Roca desprès de segles on sembla com s'hi s'hagués aturat el temps, excepte les cares (les nostres incloses) que veiem mes arrugades. Es lo que te el pas del temps. En acabar, pugem tranquil.lament cap el monestir, ja que avui no ens esperen per dinar i agafem el funicular com les persones decents per tal de no arribar cansats a peu de via. En mitja hora ens plantem al peu de la canal de baixada, passat el Cigronet. No es veu gent escalant enlloc i fa una mica de vent i uns quant núvols ¿serà per això?. Baixem cap a peu de via i quan hi som a prop sentim unes veus a la paret... ¿serà possible, no estaran a la via? Ui!, per poc, son a l'aresta. Hagués estat molt mala sort coincidir quan està tot tan buit, però tampoc seria la primera vegada...

Anem amb la ressenya dels Escalatroncs de les antigues, que està força ben detallada. El Quim comença (li toca) i fa els llargs senars i per tant a mi em toquen els parells. No faré la explicació de la ressenya, ja que la que he posat es prou acurada, però comentar que al 1er. llarg desprès del primer parabolt n'hi han dos mes sense el cap, però s'hi pot posar una bagueta o el cable d'un fissurer petit. Durant la via ens va fent vent i el sol surt i s'amaga però ho suportem amb dignitat. A la penúltima reunió hi ha el llibre de registre on hi deixem la nostra empremta. Al arribar prop del cim coincidim amb la cordada de tres (pare, fill i amic) de Reus que han fet l'Aresta Ribes. Al arribar al cim, abraçada i alguna foto 'que no estamos tan mal'. Recordem als aperturistes, en especial al Manel Guasch, que a mes a mes la va re-equipar fa set anys i des d'aquí felicitar-los. Desprès fem el curt rappel, i resseguim l'aresta fins baixar i retrobar el camí que baixa de Sant Jeroni. Tal com anem baixant ens anem animant, primer comencem a trotar i després a córrer per les escales, de tal manera que en un dels punts mes drets hi trobem unes dones que baixen amb certes dificultats i quan ens senten a prop escolto que diuen sense girar-se, 'deixeu passar al jovent'... la cara que els hi va quedar quan ens van veure passar era un poema, jaja. Devien de pensar 'son bojos aquest  jovent'. Però vaja, que avui es dimarts i que encara em fan mal les cames de la baixada... es lo que te pensar que tens vint anys menys. I ara, fins la propera, ja pensarem on...

Nova fita assolida per el C.E.B.A. (Secció alliberats)

Seguin amb el projecte iniciat ja fa temps anomenat “ni un pas endavant, sempre enrere” avui hem escalat la Via de la Núria a la Miranda de Sta. Magdalena (III grau equipat)

Per fer palesa la nostra inequívoca voluntat de progressió negativa, hem triat un dels dies mes freds de l’any, així com anar-hi  a primera hora per assegurar que no ens tocaria el sol, al tractar-se de una cara oest.

Companys no us fallarem!!

Operación Setmana Blanca (Alacant 2013) - 'Keep Calp'

Dada la creciente difusión de este blog por los cinco continentes, esta vez haré el relato en idioma 'Chapuza' (Castellano Hablado en Alicante y Parcialmente Utilizado en Zonas Adiacentes)

Lo de 'Semana Blanca' es debido a que la zona donde nos situaremos pertenece a la Costa Blanca y porqué hace un frio importante para la época del año en que la que nos encontramos.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Primer dia (18 de mayo):

Actividad prevista. Zona: el Cabeçó d'Or - Busot, via La Boira

Resultado. Viniendo directamente desde Sant Cugat y todavía sin comer decidimos aventurarnos en esta vía y hacer una merienda/cena al finalizar. Después de buscar arduamente el principio de la vía y finalmente encontrarlo, conseguimos hacer tres largos de cuerda, pero finalmente fracasamos gracias al granizo que nos cayó (poco, pero oportuno). Total: la pared mojada y descenso con un par de rapeles acrobáticos. Haciendo balance de esta zona, vemos que hemos venido tres veces en años distintos y siempre hemos acabado mojados antes, durante o después de escalar... pero esta vez sin éxito. 

Una vez en el suelo decidimos ir directamente a instalarnos en el que será nuestro campo base de altura, situado en un apartamento en Calp, en un 15º piso frente al penyal d'Ifac. Reconozco que hemos hecho vivacs mas incómodos... Fotos

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Segundo dia (19 de mayo):

Actividad prevista. Zona: el Ponoig, via Valencianos

Resultado. Exito total. Sin ni siquiera madrugar, ya que la temperatura es mas propia del mes de marzo o abril y calor parece que no vamos a pasar, preferimos que se levante el día y realizamos tranquilamente el desplazamiento desde el campo base en Calp hasta Polop. Después de liarnos ligeramente (hemos estado otras veces, pero la memoria nos falla) conseguimos llegar al depósito verde, punto de partida de la pared. A pesar de que la vía sigue la lógica de la época, dudamos al llegar al pie, ya que vemos bajo una placa una 'V' y una flecha no estamos seguros si significa 'Valencianos' o quinto grado (III como indica la guia, no parece). Entramos por aquí y parece que es lo correcto, o al menos nos lleva hasta la vira. Sin demasiados apuros y en unas cinco horas de día fresco y nublado conseguimos hacer la vía sin contratiempos, regresando por la ferrata y sus rapeles. Vamos a celebrarlo a un chiringuito de Altea y aconsejados por unos amables 'nativos' acabamos tomando unas tapas en Altea. Fotos

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tercer dia (20 de mayo):

Actividad prevista. Zona: Leyva (Murcia), via América

Resultado. Decidimos ir a conocer el Valle de Leyva en la Sierra de Espuña (Murcia). Por carretera, nos lleva algo mas de dos horas acercarnos hasta aquí. La previsión en Alacant no es demasiado buena y por ello esperamos que mas al sur sea algo mejor. Casualidad o no, acertamos. El día está bastante nublado y fresco pero no llueve. La aproximación hasta la pared se hace por una pista muy buena cerrada con una cadena al tránsito y que sube suavemente pero se hace inacabable. Hemos escogido una vía que aparentemente es de las mas moderadas de la pared en cuanto a dificultad y creo que acertamos. La roca es buena y la vía está bien asegurada. Menos mal porque es bastante vertical. Superamos los cinco largos sin problemas y descendemos remontando previamente un resalte.  Fotos

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cuarto dia. (21 de mayo):

Actividad prevista. Puig Campana, via dels Entorns (cara Oeste)

Resultado. Debido a la previsión nefasta, un viento gélido y mas trade lluvia, decidimos adelantar el dia de descanso ir a hacer turismo a Calp y por la tarde a Guadalest y mañana ya veremos. Hay fotos pero no las pongo porque hace de 'guiri'.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quinto dia  (22 de mayo):

Actividad prevista. Descanso

Resultado Zona: Peñon del Divino - Sella, via Placas Solares. Hemos decidido ir a hacer esta via, asequible sobre el papel pero que por las especificaciones promete aventura. Sin ser complicada, sólo encontramos la primera y segunda reunión. A partir de aqui 'campi qui pugui' hasta la espalda del Peñon. Salen 11 largos, algunos discontinuos sobre buena roca en general pero zonas muy herbosas. Al llegar a la espalda, decidimos hacer cima haciendo un largo mas que nos lleva directamente a la cumbre. Temperatura fresca pero agradable. El descenso es algo caótico. No localizamos la bajada tal como especifica la guia pero logramos llegar hasta el coche sin hacer ningún rapel, eso sí, con algunos destrepes 'interesantes'.  Fotos

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sexto dia. (23 de mayo):

Actividad prevista. Puig Campana, via dels Entorns (cara Oeste)

Resultado. Debido a que ayer nos acostamos tarde después de cenar el Altea decidimos aplicar el 'Calpe Diem' y decidimos ir a hacer una vía mas sencilla y que nos deje satisfechos: la Arista Oeste. 

Al llegar al aparcamiento observamos un número poco habitual de coches (es jueves) pero lo atribuimos a que excursionistas habrán ido a andar: ¡error! al acercarnos a pie de vía comenzamos a oir voces y descubrimos que hay cuatro cordadas en acción. A pesar de tomarnos con calma la preparación, en la primera reunión alcanzamos a una cordada valenciana. Aguantamos un par de largos mas y decidimos bajar. Un par de rapeles y al suelo. Bajamos hasta la Font del Molí y justo acaban de abrir. La carne es débil: una cerveza en la terraza para calmar la sed y la encadenamos con una paella. Fotos.

Aún bajo los efectos de el vino le propongo a Quim que puesto que 'vivimos' en Calp y mañana nos vamos, podríamos despedirnos con una escaladita por la tarde al Penyal. Dicho y hecho, pasamos por el apartamento para hacer una micro-siesta y a las 6 nos ponemos en marcha. A las 6 y media estamos a pie de la Valencians y a las 8 y media en la cumbre. Alimentamos con barritas energéticas a gatos y gaviotas, y les damos de beber Aquarius (con éxito) y bajamos mientras anochece. Fantástico fin de fiesta!. Fotos
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Jordi Fornés

La Castellassa de Can Torras - Sant Llorenç

FOTOS
Avui com a regal de Reis amb en Fredi i el Josep María  hem decidit anar a fer una clàssica entre les clàssiques: la Normal a la Castellassa de Can Torras, a Sant Llorenç. Aquesta via ¡va ser oberta el 1923!. Jo ja havia fet aquesta via l'any 2000 però la meva memòria de peix no arriba gaire lluny i ja no me'n recordava de res...a mes a mes, hem decidit passar per totes les puntes i resulta que la via original flanqueja fins la última punta, la qual cosa ha fet que ens entretinguéssim una mica mes de lo previst (pujar i baixar unes 2h30'), però ha estat força be i hem passat una estona entretinguda.
Al arribar al cim hem recordat que els Minyons de Terrassa varen fer un castell aquí dalt. Quin valor!!
Si algú vol veure el vídeo, li recomano.
Salut i bon any!

Comentaris de Fredi:
És el dia de reis i de regal, anem a escalar. Diem a les dones que tornarem ben d'hora a dinar. Elles, sensatament, no s'ho creuen i nosaltres fem honor a la seva sabiduria.
Una escalada no molt difícil, però sí entretinguda en quant a maniobres de corda. A més, ens saltem un flanqueig fàcil a canvi de pujar i baixar una agulla extra.

Gorro Frigi - Via Blava

Per acomiadar l'any com cal, anem a Montserrat. Fa fred i ningú vol patir gaire,  així doncs anem a la cara  sud del Gorro Frigi, on fa sol i diuen que hi una via llarga i fàcil. Esmorzem asseguts com uns senyors (veure fotos) i ens enfilem a la paret, on resulta que sí. La via es llarga, fàcil i no ens embarquen en cap lloc. Bon any !