dijous, 21 d’octubre de 2021

2021-10-20_Lolita la Flamenca (Sopeira)

ENLLAÇ FOTOS DE LA SORTIDA

Aquesta vegada quedo amb el Josep Solé. Ja fa molt de temps que havíem parlat d'anar a aquesta via però fins ara no ho hem pogut concretar. 

Paret d'Escales a Sopeira

Quedem al centre comercial de Collbató a les 7h, lloc de trobada per els que anem en aquesta direcció venint de diferents localitats. Com que a més hi ha una cafeteria oberta, aprofitem per fer un cafè matinal. Aquí ha plogut de matinada i està núvol, però la previsió cap a l'interior diuen que es més bona i amb això hem confiat. Aquesta vegada anem amb el cotxe del Josep i fem la següent parada a Bellcaire on parem per esmorzar i continuem fins arribar a Sopeira. Anem per baix i deixem el cotxe just abans de creuar el pont perquè hi toca el sol. Ens canviem aquí. Fet i fet, arribem a peu de via a les 11h i començarem a escalar a 11:15h. Hi ha algun núvol alt, però sembla que el temps aguantarà bé.

Avui prop de la paret només hi ha una cordada. Es tracta d'una parella francesa que té la furgoneta aparcada i que ja estan a peu de les vies. Després de dubtar una mica, s'enfilen a la Xin Xan una mica abans que nosaltres comencem a escalar. A la paret, encara hi ha ombra però la temperatura es agradable.

La via, la veritat es que va complint les nostres expectatives. Bona roca, ben assegurada i amb un traçat que des de lluny a mi sempre m'havia semblat lleig i poc estètic, però un cop posats, es ben bonic.


Començo jo i anem alternant els llargs fins arribar a la feixa. El primer es una mica més difícil que la resta però es deixa fer bé. Després es continua per  un contrafort fins que s'arriba a la feixa. A la segona part, empalmo els llargs 7 i 8 sense problemes, però sense xapar a la reunió que queda en una coveta a l'esquerra, perquè sinó faria massa frec la corda. L'últim llarg, es el més complert, bonic i difícil, però mai del tot obligat i amb preses fantàstiques. Una mica abans d'arribar al cim, a la dreta hi ha una gran llastra sospitosa que ni hem mirat, per evitar que caigui. Potser està mes ferma de lo que que sembla, però per si de cas...


Arribem a l'aresta final de via a les 15h. contents i havent gaudit força de quasi tots els llargs. La baixada, tres rapels molt ben muntats i sense problemes per recuperar les cordes. Es nota l'ofici dels que ho han muntat. El primer té d'uns 35 metres, el segon uns 30 i l'últim 45. Amb això arribem de nou a la feixa i per tornar a terra haurem de fer la baixada clàssica fins el peu de la presa i tornar al cotxe.

Tornant ens aturem a Arén a menjar una mica. Són les 16:30 i no tenim presa per lo que ens ho prenem amb calma. Tornem tranquil·lament fins Collbató per recollir el meu cotxe i cadascú cap a casa seva. 

Ha estat un bon dia i amb la companya d'en Josep que és un pou d'anècdotes i amb el qual es impossible no riure amb les seves conyes. 

durant la baixada

Pd. el dia que a en Josep li doni per fer fotos, serà magnífic! Els que el coneixeu, ja m'enteneu 😂

Fins la propera. CADE triomfa!! (i GEDE, també...) 


Ressenya del blog http://eskalatzencas.blogspot.com que ens ha semblat molt correcta


Arxiu del blog