dilluns, 10 de maig de 2021

Abella de la Conca-Bon Voyage parmis les Anges

Avui hem decidit anar a Abella de la Conca, un descobriment per nosaltres en els últim anys, on hi han vies clàssiques molt curioses per el nostre nivell, i amb una roca en general molt adherent i compacta.

Ens feia gràcia concretament aquesta via, perquè tot i la seva dificultat moderada a la ressenya veiem que passa per damunt d'un dels arcs, la qual cosa ens sembla que pot resultar fotogènica, tot i que el seu recorregut es quasi sempre per plaques i amb poc ambient.

Deixem el cotxe a un petit aparcament prop dels contenidors de brossa abans d'entrar al poble. Una mica mes amunt surt un corriol que s'enfila directe sense tenir que passar per dins del poble fins que trobem el camí transversal, el qual seguim cap a l'esquerra fins que s'intueix el peu de via per les indicacions i on es veuen marcades a la roca (molt desdibuixades) les lletres BV.

Sembla que aquesta matinada ha plogut i encara trobem restes d'humitat. Quan arribem a peu de via ja toca el sol. El primer llarg fa una mica de respecte però un cop enfilats la cosa es millor del que aparentment sembla. Per arribar a la reunió es te que creuar un tros boscós i a l'esquerra hi han un parell de parabolts. 

El segon llarg es un mur aparentment amb zones herboses amb una fissura vertical que resulta ser molt bona.

El tercer llarg comença amb una placa fins sota un ressalt que hem de creuar cap a l'esquerra per situar-nos a la placa. Aquest pas no es obligat i la placa, tot i que es fina i d'adherència la resolem força bé.

El quart llarg comença amb una placa compacta i després un flanqueig ascendent cap a l'esquerra.

El cinquè llarg segueix en flanqueig ascendent a l'esquerra (es pot equipar una mica) fins una placa que es redreça i desprès d'arribar a un esperó s'agafa a la dreta. Tros molt bonic.

El sisè llarg anem per placa cap un diedre que forma l'esperó de la esquerra fins que hi pugem. Aqui la roca es un xic mes delicada. Seguim per l'esperó fins trobar la reunió. Aquest tram es un xic exposat si no el reforcem.

El setè llarg comença pujant fins que es comença a ajeure (estem damunt de l'arc), l'aresta es una mica mes estreta, fins que comença a baixar. En aquest punt trobem una reunió, la qual fem per tal d'evitar el fregament de cordes.

Desgrimpem un trosset fins arribar a un coll. Fa uns moments que ha començat a tronar i cauen gotes... Quan arriba en Quim decidim baixar. Desgrimpada per l'esquerra una mica salvatge fins que passem per sota del pont. Seguim un corriol que es dirigeix cap el següent arc, el qual també travessem per dins. Es molt maco i espectacular. Un cop creuat, a ma dreta trobarem la via ferrada, la qual te un primer tram amb ferros i una corda per assegurar-nos i el tram final sense corda. Al final sortirem prop del coll de l'Agulla Xica i d'aqui podem baixar fins el camí transversal i després directament cap el cotxe.

Finalment, sembla que encara que està molt negre no vol ploure... Agafem el cotxe i tornem fins el Coll de Comiols. Just a dalt hi ha un mirador sobre la vall. Ens aturem aquí, traiem unes cadires de càmping i aprofitem per dinar contemplant les boniques vistes.

En resum, estem satisfets per l'activitat i no ens ha plogut. Que més volem?

Si voleu veure unes FOTOS...

RESSENYA DE LUICHY (Blog La noche del loro)



Arxiu del blog