Avui, una vegada més toca anar a Sant Llorenç. Des de que hi ha el confinament comarcal, per els que vivim al Vallés Occidental, venir aquí ja es un clàssic (i una necessitat). I la veritat es que encara que no podem escollir gaires mes llocs, tampoc ens podem queixar, perquè la zona el molt bonica i amb racons espectaculars.
Quan busquem vies d'aquesta zona, procurem que no tinguin gaire compromís, o que almenys hi hagin certes garanties de que han sigut restaurades, perquè com tots sabem, quan no desploma, la roca sempre té un punt de dubtosa...
Diumenge, parlant amb el Quim em proposa varies vies i escullo la Punta d'en Clerc. Per la ressenya que trobo (encara dels Escalatroncs) i l'equipament que posa, em sembla adequada.
La via consta de tres llarg, però segons veiem per altres cordades de referencia, pot fer-se en dos, i com que som dos, una per cadascú i així no ens barallarem :)
Primer i segon llargs
Els fa el Quim. La via comença amb una placa/diedre molt polit fins arribar a una cornisa, on marxem en diagonal ascendent a la dreta fins una placa vertical i difícil. Un cop superada, continua amb un altre tram mes senzill però delicat fins trobar una reunió amb dos parabolts. Fins aquí uns 25 metres. Continua amunt ascendent i abans d'arribar a un llavi vermellós (ull!, no anar cap a un parabolt dalt a l'esquerra), anar amb marcada tendència cap a la dreta fins que sobre un bloc trobarem un parell de parabolts i un burí vell. Fins aquí 20 metres mes, en total uns 45 i unes catorze o quinze cintes des de terra.
Tercer (segon per nosaltres) llarg
El faig jo. A partir d'aqui la roca va millorant amb l'alçada, tot i que el llarg es va fent vertical. Les assegurances aniran alternant parabolts amb burins vells rovellats però en relatiu bon estat, que ens permetran apurar mes o menys segons vulguem o puguem. Se surt de la reunió seguint per placa amunt, desprès amb lleugera tendència a l'esquerra (vertical), a continuació un tram recte amunt i després quan s'ajeu una mica, amb tendència a la dreta fins arribar sota un petit esperó una mica a l'esquerra, amb un parabolt un xic allunyat que ens permet fer l'últim pas (jo he fet un pas de A1) i així i tot es molt maco i espectacular, que ens deixa al mateix cim. Quan sortim (caminant) veurem la reunió a uns tres o quatre metres que consta d'una alzina amb una baga i un parabolt. Queda una mica a la dreta per lo que les cordes les tindrem que moure una mica perquè fan bastant frec.
En resum, via interessant i recomanable. Roca relativament bona per lo que es cou per la zona. Es una clàssica (tot i que jo no l'havia fet mai).
Per qui vulgui, enllaç a les fotos
Apa doncs, salut i roca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada