dimecres, 13 d’octubre de 2010

L'Agullola - Rupit

Aquesta era una d'aquelles sortides a tot o res. El dia pintava xungo doncs al arribar a Rupit la boira era la protagonista i les previsions de la mèteo a partir del migdia eren nefastes. La nostra idea en principi era conèixer la zona, fer la via normal a l'Agullola, per allò de lo romàntic del lloc i ja que estaven aquí, intentar fer també l'Agullola Xica, una agulla que es quasi una llastra enganxada a la paret de la cinglera. Només sortir del cotxe intentem baixar a la cinglera de sota i com que hi havia traces quasi humanes (mes aviat dels senglars) ens hi llancem sense miraments. Total: una emmerdada de camí, aixó sí, molt maco el lloc i els cingles vists des d'aquesta perspectiva. Després de mes de mitja hora de branques i rascades passem per sota una canal que suposem que era por on teníem que baixar si l'haguéssim encertat. Bé, es el preu de la novatada. Després de continuar, ara sí, per un camí mes lògic, arribem a sota de l'Agullola i busquem la via normal o traces d'ella voltant la base. Despres d'unes quantes ensigalades més, veiem que a l'esquerra hi ha una canal amb una corda. Pujem per ella fins arribar a una mena de de collet que flanquejant ens duu sota una xemeneis on hi ha una baga i mes amunt es veuen parabolts. Decidim pujar per aquí (ja que hi som ¿no?) i ja veurem que passarà. Total que ens hi fiquem i deu n’hi do lo dura que resulta, ja que la xemeneia rellisca bastant i la roca s’esmicola només de mirar-la. Desprès de dos llargs que porten a l’aresta l’últim porta fins la creu i allí està el rapel de baixada, que com ens esperàvem, coincideix amb la via normal. Des del cim, tot i que el dia està molt ennuvolat el paisatge es meravellós i realment pensem que ha valgut la pena pelar-se el colzes (amb samarreta i tot!). Amb un rapel i una petita desgrimpada baixem fins el camí, on havíem passat ja abans per sota sense adonar-nos que era el peu de via. No esta gaire marcat, però vist des d’aquí (ara) es veu lògic. Decidim no acabar-nos tota la roca avui i deixem l'Agullola Xica per un altra dia. Per cel·lebrar-ho i abans no plogui baixem fins l'Hostal de la Riba i reparem el cos amb un plat combinat d'allò mes sa: bacó ben torradet, ous ferrats i patates fregides, però per diluïr el colesterol, un parell de cervessetes ben fresques. Que dura es la vida de l'escalador!