dilluns, 2 de novembre de 2009

Dia de festa a la Whiskeria

El divendres 30 d'octubre varem agafar un dia de festa per anar a escalar ben lluny. Pero com que les coses son com son i manen les circumstàncies, varem aprofitar per fer una via a Montserrat que quedés una mica allunyada, aprofitant que disposavem de mes temps que un cap de setmana normal. I va sortir escollida la vía Whiskeria al Gegant Encantat, que queda a uns dos litres de suor de Santa Cecilia.
Prèviament havíem llegit algunes cróniques trobades a internet on deien que la primera tirada era la més difícil amb diferència, que les zones intermitges eren mantingudes però factibles i que cap el final faltaven algunes peces, trencades per algún fundamentalista de l'escalada. Tot això es cert. El primer llarg es força difícil i encara que no es obligat, costa d'arribar entre peça i peça. El segon, un mur compacte amb bona roca, es força maco i montserratí. El tercer, uns quants passos d'artifo força llargs i un tram en lliure de cinqué. El quart, una llarga tirada assegurada molt justet amb un tram una mica descompost que cal evitar. La cinquena, una canal seguida d' un flanqueig cutre que porta al pedestal de la via normal. Dues tirades més que diuen que es poden fer en una sola (jo no ho aconsello), la primera s'inicia amb artificial i sortida en lliure fins un llavi de roca i la segona comença amb un pas de Ve i després un passeig exposat fins a un coperhead precari que dona pas al cim on hi han trencades les dues peces de reunió que obliguen a anar fins unes branques o fins al rapel per assegurar.
A partir d'aquí faig una reflexió: qui haurà sigut el mamón que ha trencat les peces i per quin motiu? Prefereixo pensar que ha sigut un brètol a pensar que ho ha fet per motius ideològics, ja que per la mateixa raó podia haver trencat el rapel (que també es de parabolts) però no, no ho ha fet perquè bé haurà tingut que baixar. No crec que qui ho va fer escalés amb espardenyes, ni amb cordes de cànem, ni s'assegurés dels burins vells de l'artificial, no, segur que no, pero aixó sí, es pot permetre censurar que al segle XXI algú arregli les reunions en lloc de conservar els burins podrits que es van col·locar fa quasi seixanta anys, i es permeti esmenar-ho trencant els nous. Si es tant bo escalant, no sé que fa en aquestes vies clàssiques en lloc de demostrar la seva destresa en qualsevol altra via de mes nivell. Per molt clàssica que sigui la via no hi ha per que ser fonamentalista i pensar que el material es fa malbé i cal substituir-lo. Per cert, felicitar a qui va re-equipar l'artificial ja que va respectar l'esperit dels que la varen obrir.

Jordi Fornés

1 comentari:

Quim ha dit...

Crec que seria molt trist que algu pengues mal, perque algu altre decideix que no cal substituir les peces antigues.
Segur que el que a trencat els parabolts posats al costat de les peces velles, te cotxe i li canvia els neumàtics quan son gastats i fa revisions periòdiques per millorar la seguretat.
Perquè a la muntanya segueix un altre criteri?
Que te que demostrar?