Aquests que esteu "tant acabats" però que no pareu ni un moment, caldria que hi fessiu una visita, això si, amb un bon tou de material i molta moral que això és terreny d'aventura de la bona i no hi valen els mòbils ni demés històries. Cal ser valents i sortir-se'n per un mateix.
D'altra banda, si preferiu passar el dia tranquil·lament, al poblet abandonat de Peguera, hi ha una cresta de roca calcària, molt bonica i senzilla (ressenya a la revista Vèrtex) i uns prats sota mateix que permeten fer-hi una bona costellada. Potser val més la pena això segon, oi?
Bona Pasqua a tots.
1 comentari:
Hola Josep.
Tal com comentes, el lloc es excepcional tant per caminar com per escalar. El maig del 2004 varem anar a fer la via Directa Estel i encara que al final varem acabar mullats i amb boira el lloc i la via son maravellosos.
Publica un comentari a l'entrada