dimarts, 5 de febrer del 2008

El Rave, via Original

3 de febrer de 2008 Desde fà molts anys, haviem parlat amb en Felip de fer aquesta vía. Es una clàssica amb mólta história i aixó ens atreia. Abans de començar però, anem a agafar unes cuantes cal·lories al bar Muntanya de Collbató, confonent-nos amb els firants del 'mercadillo' (curiosa fauna, per cert). El dia sembla que aguantarà, encara que a la muntanya hi ha un nuvol que la protegeix del sol i del public en general. Ressenya Començem a pujar per el camí del Clot de la Mónica suant com a porcs (una mica si que ho som) i treient la cervessa ingerida pels poros. Tot va bé, per ara. L'aproximació no cansa, nosaltres sí. A mida que ens anem apropant el dia s'enfosqueix i entrem dins del barret de boira i fred. De momentL'unic problema es que no hem escollir el día adequat. El primer llarg no presenta problemes, pero només arribar a la reunió fà un vent fred, molt fred. Al començar el segon llarg el vent continua bufant i després de 2 passos ja tinc les mans gelades que m'obliguen a aturar-me. Tardo mitja hora en fer un llarg de 20 mts. després d'aturar-me cada dos per tres i sentir les mans com munyons amb suro. Mentres puja en Felip (un altra mitja hora) s'em gelen els peus. Ell també arriba ben arreglat a la reunió i amb deu minuts mes està al cim. Jo, continuo com puc amb les meves extremitats convertides en munyons, que poc a poc em recorden que existeixen en base a expulsar les agulles que sembla que tinc a dins. Un rappel i tornem a ser a terra. Aqui no fa gens de vent. Estem en un altre mon? Haviem pensat de fe La Campana que està al costat, pero tal com està el día, la tocarem un altre dia...

Arxiu del blog