Magical Mystery Tour (Roca de Sant Martí) + Territori Dakota (Roca de Sant Cugat)

Josep Coll, Jordi Fornés, Pere Lluis Ibars i Pep Bellmunt

Després de posar-me en contacte amb els companys del CADE Esteve Margenats i Josep Coll, el dilluns m'apropo a Vallirana al sector de La Cascada, on van freqüentment a fer esportiva. Intento fer dignament alguna de les vies amb la corda per dalt i aprofitant l'avinentesa, el Josep em proposa anar a la zona de la Plantació a Montserrat el proper dimecres, on ha quedat amb dos companys.

Doncs dit i fet, el dimecres quedem al centre comercial de Collbató on apareixen en Pere Lluis Ibars que viu aquí, en Josep Coll i el Pep Bellmunt que venen en un cotxe i jo que arribo amb el meu. Fetes les presentacions (no coneixia al Pere ni al Pep) ens apropem amb el cotxe fins una hípica a la part de dalt del poble i d'allí comencem el camí del Clot de la Mónica i després per la canal dels Llorers.

Deixem les motxilles grosses amagades una mica abans de la bifurcació on es deixa la canal principal dels Llorers i continuem amb el material fins el peu de la Roca de Sant Martí. Fa un dia fresc i bastant ventós per lo que la sensació de fred s'accentua bastant.

  

Ens encordem el Josep Coll i jo i em  proposa començar. Cap problema, sempre m'agrada començar però generalment ho fem a sorts o el que acaba un dia, el company comença la següent la propera via. Ens posem d'acord en com avisem al arribar a la reunió si no ens sentim, ja que cada cordada té els seus propis mètodes, cadascun dels quals es vàlid però que no sempre coincideixen.

Aquesta primera via es dels germans Masó, la qual cosa es garantia de que està ben assegurada, per lo que en general quasi sempre et permet provar els passos mes delicats amb garantia de no fer-se mal si no surt bé, o de ajudar-te en cas de no passar net.

Començo la via, un llarg d'uns 40 mts. de II, IV amb roca discreta. La reunió es fa en uns arbres.

El segon llarg comença amb un parell de passos d'artificial i després es continua per l'aresta que s'ajeu (A1, IV+, III, II) 45 mts.

Al tercer llarg s'ha d'anar a buscar un bolt uns 15 mts. mes amunt i flanquejar cap a la dreta per evitar una panxa, pujar recte per anar a buscar les peces a l'esquerra per sobre de la panxa. Aquí comença un tram vertical, amb roca excel·lent fins que l'aresta s'ajeu de nou. Faig la reunió en uns arbres per no anar massa mes lluny. IV, V, V+ (potser un pas de VIa), V. 35 mts.

Fem canvi de reunió per posar-nos al peu de l'últim bastió de la Roca de Sant Marti. Continua en Josep. Aquí la via flanqueja en diagonal cap a la dreta ben assegurat i bona roca fins arribar a l'esperó on hi han els passos més difícils del llarg per entrar a la reunió on trobarem dos spits. Tirada en conjunt molt maca. IV+, V, V+. 35 mts.

Els dos últims llargs els faig de cop. Començo seguint el diedre on estem i sortint a la placa fins el diedre de damunt on quan es redreça hi ha una peça. A partir d'aqui la roca va empitjorant fins arribar al cim. S'ha d'anar en compte de no tirar pedres.

Al cap de poca estona arriben en Pere Lluis i en Pep. Com que hem estat unes 2h30 decidim continuar cap a la Roca de Sant Cugat que tenim davant i anar a fer la Territori Dakota. Desgrimpem, doncs fins el coll amb la cara sud de la Roca de Sant Cugat.

Ens plantem al peu de la Territori Dakota, a la cara oest de la Roca de Sant Cugat. El sol encara està amagat i fa bastant aire.

Com que el Josep ja ha fet aquesta via, em proposa començar a mi. Accepto, som-hi!

Primer llarg. Placa amb roca molt bona i compacta menys l'arribada a la reunió però que no ens afecta. Molt ben assegurada amb bolts. 35 mts, III, IV, IV+, V

Segon llarg. Segueix la fissura que tenim davant, bona i vertical. El Josep posa un friend mitja i després va trobant claus i bolts. Tirada excepcional. 30 mts. V+ a l'inici i al sortir de la fissura, després V.

El tercer i últim llarg va fins sota un petit sostre. Un cop aquí xapem un bolt i podem pujar directament (VIa) o baixar lleugerament i flanquejar a l'esquerra per sortir a l'aresta (V).

Un cop al cim, esperem l'altra cordada, ens fem la foto de grup i ens dirigim al rapel. A continuació la incomoda baixada flanquejant i pujant cap a l'esquerra primer i baixant per la canal de l'esquerra amb bastantes pedres soltes. Un cop a peu de via, desfem el camí i cap a les 16h estem als cotxes.

Ens acomiadem amb intenció de tornar a quedar mes endavant. Potser a Collegats?. Seguim en contacte!

Maca sortida, fantàstics companys i ara cap a casa. Salut i roca!

ENLLAÇ A LES FOTOS (barrejades)

Serra de Queralt. Vies Mossèn Tronxo i Mossèn David

El dijous, com que el temps pinta variable, decidim anar a un lloc d'accés ràpid i aproximació relativament curta. Havíem vist al blog del Joan Asin  aquesta combinació de vies, que a priori ens sembla interessant perquè surten uns quants metres (prop de 300) i la zona es tranquil·la i diferent a les que anem habitualment.

La veritat es que a la via Mossèn Tronxo només trobem interessant el tercer llarg, que es una placa bonica amb un grau molt moderat (Ve.). Les dues primeres tirades son herboses i discontinues, tot i que la roca que hi trobem es bona en general.

Quan s'acaba aquesta via, es puja entre la vegetació fins trobar el camí que baixa de Queralt. El seguim de baixada trobant una capella, i continuem fins passar una segona capella i una mica mes avall a ma esquerra s'intueix la segona via (Mossèn David).

Resum de la via: primer llarg 50 mts., IV, V. Segon llarg 50 mts. IV. Tercer llarg 40 mts. IV+, V i IV+. 

Grimpem uns metres fins que a l'esquerra es troba una petita alsina on fem la R0. La primera tirada es maca amb roca compacta i adherent. 40 mts. IV, IV+, 1 pas de V+ i Ve. El segon llarg de uns 40 mts. es bastant ajagut (II) fins que al final es redreça una mica IV. L'últim llarg de 50 metres es molt herbós a l'inici (II, III), fins que al final te un diedre molt bonic d'uns 10 metres IV+.

Per tornar, s'ha de seguir l'aresta en direcció a Queralt. Quan s'ha de baixar cap a l'esquerra, aprofitem per desgrimpar i baixem directament cap el camí de tornada. Apareixem just en el punt del camí on hem aparegut al acabar abans la via  Mossèn Tronxo. Continuem baixant fins aparèixer directament al cotxe.

Resum: si obviem lo esmentat de les zones herboses i discontinues, al final fem uns quant metres amb un ambient primaveral (tot està molt verd!). Combinació ràpida a una zona tranquila.

Si us decidiu a anar-hi i voleu fer servir un track per l'aproximació, aquest de Roc Jumper es bastant correcte.

I si voleu veure FOTOS...

ESQUEMA GENERAL DE LES VIES DEL BLOG DEL JOAN ASÍN: 😉

Apa, salut i fins la propera!

Abella de la Conca-Bon Voyage parmis les Anges

Avui hem decidit anar a Abella de la Conca, un descobriment per nosaltres en els últim anys, on hi han vies clàssiques molt curioses per el nostre nivell, i amb una roca en general molt adherent i compacta.

Ens feia gràcia concretament aquesta via, perquè tot i la seva dificultat moderada a la ressenya veiem que passa per damunt d'un dels arcs, la qual cosa ens sembla que pot resultar fotogènica, tot i que el seu recorregut es quasi sempre per plaques i amb poc ambient.

Deixem el cotxe a un petit aparcament prop dels contenidors de brossa abans d'entrar al poble. Una mica mes amunt surt un corriol que s'enfila directe sense tenir que passar per dins del poble fins que trobem el camí transversal, el qual seguim cap a l'esquerra fins que s'intueix el peu de via per les indicacions i on es veuen marcades a la roca (molt desdibuixades) les lletres BV.

Sembla que aquesta matinada ha plogut i encara trobem restes d'humitat. Quan arribem a peu de via ja toca el sol. El primer llarg fa una mica de respecte però un cop enfilats la cosa es millor del que aparentment sembla. Per arribar a la reunió es te que creuar un tros boscós i a l'esquerra hi han un parell de parabolts. 

El segon llarg es un mur aparentment amb zones herboses amb una fissura vertical que resulta ser molt bona.

El tercer llarg comença amb una placa fins sota un ressalt que hem de creuar cap a l'esquerra per situar-nos a la placa. Aquest pas no es obligat i la placa, tot i que es fina i d'adherència la resolem força bé.

El quart llarg comença amb una placa compacta i després un flanqueig ascendent cap a l'esquerra.

El cinquè llarg segueix en flanqueig ascendent a l'esquerra (es pot equipar una mica) fins una placa que es redreça i desprès d'arribar a un esperó s'agafa a la dreta. Tros molt bonic.

El sisè llarg anem per placa cap un diedre que forma l'esperó de la esquerra fins que hi pugem. Aqui la roca es un xic mes delicada. Seguim per l'esperó fins trobar la reunió. Aquest tram es un xic exposat si no el reforcem.

El setè llarg comença pujant fins que es comença a ajeure (estem damunt de l'arc), l'aresta es una mica mes estreta, fins que comença a baixar. En aquest punt trobem una reunió, la qual fem per tal d'evitar el fregament de cordes.

Desgrimpem un trosset fins arribar a un coll. Fa uns moments que ha començat a tronar i cauen gotes... Quan arriba en Quim decidim baixar. Desgrimpada per l'esquerra una mica salvatge fins que passem per sota del pont. Seguim un corriol que es dirigeix cap el següent arc, el qual també travessem per dins. Es molt maco i espectacular. Un cop creuat, a ma dreta trobarem la via ferrada, la qual te un primer tram amb ferros i una corda per assegurar-nos i el tram final sense corda. Al final sortirem prop del coll de l'Agulla Xica i d'aqui podem baixar fins el camí transversal i després directament cap el cotxe.

Finalment, sembla que encara que està molt negre no vol ploure... Agafem el cotxe i tornem fins el Coll de Comiols. Just a dalt hi ha un mirador sobre la vall. Ens aturem aquí, traiem unes cadires de càmping i aprofitem per dinar contemplant les boniques vistes.

En resum, estem satisfets per l'activitat i no ens ha plogut. Que més volem?

Si voleu veure unes FOTOS...

RESSENYA DE LUICHY (Blog La noche del loro)

Via Conxita Garcia Pérez a la Roca de Sant Cugat (La Plantació)

Aquest dijous tocava fer una sortida curta matinal. Decidim anar a la zona de La Plantació. Ens acompanya en Fredi que vindrà a caminar i ens acompanyarà una part del trajecte.

El dia es assolellat i amb molt bona temperatura. Perfecte!. Deixem el vehicle a Collbató, just abans de la tanca del camí cap a la Vinya Nova. Pugem per el camí del Clot de la Mónica i agafem la canal del Llorers. Aquí l'amic Fredi se'n tornarà a la cruïlla que puja a Sant Joan i ens trobarem al cotxe. Nosaltres continuem per la canal fins que arribem al peu de la Roca per la seva banda sud  Flanquegem en ascens cap a la dreta voltant el peu de via fins trobar l'agulla del Patchwork a la cara est.

Havíem llegit en alguna ressenya que la roca de l'agulla era una mica dubtosa, però després de les setmanes de confinament que només ens permetien anar a Sant Llorenç, vàrem curar-nos d'espants i avui ens ha semblat meravellosa.

El primer llarg es fa en Quim. Son uns 35 metres amb algun pas de IVº. Trobem un curiós clau i dos bolts. El Quim ho reforça amb un parell de friends petits. Al cim de l'agulla hi ha un rapel que ens uns 8 metres ens deixa a un collet amb la paret de la Roca de Sant Cugat.

El segon llarg comença amb un mur vertical i per anar a buscar la primera assegurança cal ajudar-se d'un arbre. D'aquí arribarem a una bagueta, després trobarem un parell de bolts i anirem una mica en diagonal a l'esquerra on anirem trobant tres peces mes. Finalment, en diagonal ascendent a la dreta trobarem la reunió de 2 parabolts petits. Roca excel·lent tota la tirada, vertical i amb abundància de preses. Llarg de Vº amb algun pas de V+. 25 metres, 8 assegurances. 

El tercer llarg comença amb un tram vertical (2 bolts) i després es va tombant-se una mica, tot amb abundant presa i assegurances que allunyen una mica mes. Tot i així trobarem 7 peces. Hi ha una reunió a uns 10 metres del cim. Un pas de V+ a l'inici i després IV, IV+ fins que decreix la dificultat.

Per el descens, com que portàvem les motxilles al damunt, hem optat per fer el rapel que està al nord una mica mes avall. Son uns 20 metres. A continuació seguim una mena de corriol a l'esquerra que puja i flanqueja i al arribar a una canal baixem per l'esquerra una bona estona fins trobar el camí de la canal dels Llorers, de nou al peu de la Roca, on continuem baixant fins trobar de nou el camí amb marques grogues. 

Truquem al Fredi per veure on està i ens diu que encara no ha arribat a Collbató. Continuem baixant fins el poble i quan arribem al cotxe fa 10' que ha arribat. Mentre ens canviem, ens bevem unes cerveses que estan en gel (només en portem dues...) que senten de meravella i en acabar tornem cap a casa. Son les 13:15h. Bona hora per tornar a dinar!

Salut i fins la propera!

FOTOS DE LA SORTIDA 

Anglada-Guillamón a la Paret de les Bagasses

Amb ganes de sortir de la comarca i tornar a tocar el calcari decidim anar a Terradets, que fa uns quants anys que no hi fem res. Triem la via Anglada-Guillamon fins el cim i així farem un bon grapat de metres i amb dificultats moderades.

Revisant els arxius d’en Jordi, l’ultima vegada que la vàrem fer va ser el febrer del 2002 en aquella ocasió cordada de tres Jordi, Felip i Quim.

De fet ha sigut com si la féssim per primer cop, dons poca cosa recordàvem.

Ens han sortit 7 llargs fins la feixa i 3 mes fins al cim. La baixada des de el cim seguin un corriol cap a la dreta amb algunes fites, anar baixant on trobarem un parell de passos equipats amb cadenes fins arribar a un ràpel de dos parabolts i de uns 55m que ens deixarà a la feixa per continuar baixant fins a la carretera.

Com a curiositat comences l’escalada a la comarca de la Noguera i baixes per el Pallars Jussà (no se com es gestionaria tot això amb els diferents confinaments Covid) 

A la via vas trobant ponts de roca, pitons, burins i algun parabolt, també varies reunions renovades.

Com a material per a repeticions ens caldrà un joc de friends petits i mitjans fins el Camelot del 1 (vermell) i bagues per savines.

Al seguir amb restriccions horàries als Bars, acabem la jornada menjant un entrepà a la Font de les Bagasses que avui s’està de meravella amb sol, vistes i bona companyia.

Fotos del dia

Salut i muntanya.

Un matí emboirat a Agulles. Portella Inferior, i Daniel, S.A. a la Miranda de les Boïgues

Aquest matí, després de varis dies amb un temps inestable, hem dit de sortir sí o sí. Decidim anar a Montserrat i depenent del temps que veiem ens quedarem a Collbató o anirem cap Agulles.

Sortim i quan ens anem apropant cap a Montserrat veiem la muntanya envoltada de boira i núvols. Sembla que a la part alta son menys espessos. Passem de llarg Collbató i pensem que a Agulles podrem si més no, enfilar-nos una mica.

Quan arribem a Can Maçana... no hi ha ningú! Crec que es la primera vegada que en els prop de cinquanta anys que vinc aquí, no trobem cap cotxe. Però amb el dia que fa, no ens estranya... Així i tot, mentre preparem el material arriben un parell de cotxes de caminadors que saluden i se'n van.

Tirem amunt sense gaires esperances, doncs a la previsió ja donaven temps variable, però no pensàvem que tan aviat ja estaria malament. 

Quan arribem al Coll de la Portella la cosa no millora gaire. Boira per tot arreu, movent-se de quan en quan, deixant entreveure algunes agulles. Decidim agafar el camí que puja cap a la Portella Petita per agafar perspectiva i quan hem sobrepassat l'agulla ens girem i veiem una cabra a dalt...

Ja n'hem vist a grapats de cabres, però aquesta vegada la veiem 'desgrimpar' en directe davant nostre mig entre la boira i la veritat es que es impressionant, sobretot sabent la timba que hi ha per l'altra banda...!

Nosaltres, com que al cap d'una estona s'obre una mica el cel, tot i que la roca està una mica humida, aprofitem per pujar per la via normal (senzilla però sense cap assegurança) i després fem la via rapel però aquesta assegurats amb corda per dalt, ja que algun talibà (per dir-ho de forma suau) va decidir treure la primera peça d'aquesta via, amb lo que una caiguda abans d'arribar al primer parabolt (a uns 5 o 6 metres de terra), assegura com a mínim trencar-se les cames. Després d'aquest, hi trobarem dos parabolts mes abans d'arribar al cim.

Més tard, aprofitant que surt una mica el sol i s'escampa la boira, ens dirigim a l'aresta de la Miranda de les Boïgues, on ara ja amb roca seca, i fem la via Daniel, S.A, interessant i amb bona roca. La última vegada que la vam fer (2010) estava Montserrat fantàsticament nevat! (fotos d'època). La via comença a la dreta de l'aresta, al costat de una canal a la cara est i per sota d'unes grans llastres. Es fa en tres llargs:

1er: uns 30 metres en flanqueig ascendent a la dreta. 3 parabolts. III, IV.

2on.: 25 metres, mes verticals amb algun tros més difícil. 6 parabolts. IV, V, (pas de V+?)

3er.: 30 metres, verticals amb bona presa. 5 parabolts. IV+, V-.

Adjunto a sota ressenya 

Per el descens, decidim pujar fins el cim de l'agulla, desgrimpem fins el coll de l'esquerra (delicat per lo humit) i com que la canal està molt mullada, anem a l'agulla del costat (Mirador de la Miranda) on trobem un rapel i mentre el preparem es posa a ploure una mica i a la llunyania el cel es va enfosquin. 

Tornem a peu de via i ens dirigim cap el Coll de la Portella i mentre caminem comença a tronar de tant en tant. Ens creuem amb dues noies i les avisem que pinta pluja...

Per fi arribem al cotxe i mentre ens canviem i fem una cervesa (l'hem dut amb una petita nevera) comencen a caure gotes. Enfilem la carretera cap a casa i comença a caure un xàfec d'impressió. Buscant la part positiva, el cotxe quedarà ben net.

Si us interessa veure alguna foto o el vídeo de la cabra, AQUI les teniu

Salut i roca!

Ressenya copiada del 'Col·leccionista de Vies' 😉

Amor Plutònic i Ricard Mampel Dalmases a Sant Llorenç

Seguim confitats!! Sembla que aquesta serà l’ultima setmana, esperem que recobrem la normalitat ja definidament i quan tornem a escalar a Sant Llorenç sigui per que ens ve de gust i no perquè no tenim altre alternativa.

Avui hem triat també un parell de vies de la factoria germans Masó al Cingle de l’Aresta de can Marcet.

Es tracta de Amor Plutònic i Ricard Mampel Dalmases que es troben una al costat de l’altre, encara que com farem la baixada caminant per la canal de les Bruixes farem la curta aproximació dues vegades.

Les vies es troben ben equipades i les podem fer amb unes 10 cintes i alguna baga sabinera. 

Salut i muntanya

Sant Llorenç-Punta d'en Clerc a la Roca de les Onze Hores

Avui, una vegada més toca anar a Sant Llorenç. Des de que hi ha el confinament comarcal, per els que vivim al Vallés Occidental, venir aquí ja es un clàssic (i una necessitat). I la veritat es que encara que no podem escollir gaires mes llocs, tampoc ens podem queixar, perquè la zona el molt bonica i amb racons espectaculars.

Quan busquem vies d'aquesta zona, procurem que no tinguin gaire compromís, o que almenys hi hagin certes garanties de que han sigut restaurades, perquè com tots sabem, quan no desploma, la roca sempre té un punt de dubtosa... 

Diumenge, parlant amb el Quim em proposa varies vies i escullo la Punta d'en Clerc. Per la ressenya que trobo (encara dels Escalatroncs) i l'equipament que posa, em sembla adequada. 

La via consta de tres llarg, però segons veiem per altres cordades de referencia, pot fer-se en dos, i com que som dos, una per cadascú i així no ens barallarem :)    

Primer i segon llargs

Els fa el Quim. La via comença amb una placa/diedre molt polit fins arribar a una cornisa, on marxem en diagonal ascendent a la dreta fins una placa vertical i difícil. Un cop superada, continua amb un altre tram mes senzill però delicat fins trobar una reunió amb dos parabolts. Fins aquí uns 25 metres. Continua amunt ascendent i abans d'arribar a un llavi vermellós (ull!, no anar cap a un parabolt dalt a l'esquerra), anar amb marcada tendència cap a la dreta fins que sobre un bloc trobarem un parell de parabolts i un burí vell. Fins aquí 20 metres mes, en total uns 45 i unes catorze o quinze cintes des de terra.

Tercer (segon per nosaltres) llarg

El faig jo. A partir d'aqui la roca va millorant amb l'alçada, tot i que el llarg es va fent vertical. Les assegurances aniran alternant parabolts amb burins vells rovellats però en relatiu bon estat, que ens permetran apurar mes o menys segons vulguem o puguem. Se surt de la reunió seguint per placa amunt, desprès amb lleugera tendència a l'esquerra (vertical), a continuació un tram recte amunt i després quan s'ajeu una mica, amb tendència a la dreta fins arribar sota un petit esperó una mica a l'esquerra, amb un parabolt un xic allunyat que ens permet fer l'últim pas (jo he fet un pas de A1) i així i tot es molt maco i espectacular, que ens deixa al mateix cim. Quan sortim (caminant) veurem la reunió a uns tres o quatre metres que consta d'una alzina amb una baga i un parabolt. Queda una mica a la dreta per lo que les cordes les tindrem que moure una mica perquè fan bastant frec.

En resum, via interessant i recomanable. Roca relativament bona per lo que es cou per la zona. Es una clàssica (tot i que jo no l'havia fet mai).

Per qui vulgui, enllaç a les fotos

Apa doncs, salut i roca!

(foto i ressenya 'robades' de l'antic Escalatroncs)

Josep Aspachs / Manel Rovira Llopart / Estambul

El confinament comarcal ens torna a Sant Llorenç de Munt. Remenant per les ressenyes del germans Masó decidim anar a la Serra de l’Obac i en concret al Cingle de la Foradada del coll de les Tres Creus. L’objectiu un parell de vies curtes que s’inicien en el mateix punt.

Via Josep Aspachs:

Pugem uns metres vers el forat i després flanqueig a la esquerra protegit amb des spits fins trobar un pitó, uns metres per sobre trobem la reunió.

La segona tirada surt per la dret de la reunió, pugem a buscar un spit i a continuació una savina, punt on el Jordi decideix abandonar la via (ironia), i fer una petita variant sense assegurances per la dreta fins retrobar novament la via per sobre un relleix.

La roca de aquesta tirada es bastant delicada.

Un cop dalt, anem cap a la dreta a buscar una canal que ens torna al inici.

Via Manel Roviras Llopart:

Ara pugem amb tendència a la dreta, abans de arribar al primer spìt podem posar un camelot verd en un forat, des de l’últim pitó anirem en diagonal a l’esquerra a buscar la reunió en una savina.

La segona tirada amb molt bona roca i vertical, fem un pas d’A0 fins unes savines que no deixarem, com si fóssim Tarzan, fins sortir al cim.

Tornem a repetir el camí de baixada.

Son només les 11:30 i decidim anar a fer una ullada a les parets properes, ens trobem al Manel i la Ita que estan fent la segona tirada de la via Estambul. Ens la recomanen i sense pensar-ho gaire tornem a equipar-nos .

Via Estambul (variant Dilema):

No portem ressenya, així que amb l’ajuda d’un pas d’A0 arribo a la balma on poso un camelot vermell i surto per la esquerra (la via va cap a la dreta i surt per l’altre banda de la balma) amb un bon tram de navegació buscant la millor roca fins a veure un spit força amunt (expo), que després veurem que pertany a la via Dilema, a partir d’aquí per terreny mes fàcil i en diagonal a la dreta arribem a la reunió.

La segona tirada, un diedre amb bona roca i molt ben equipat, tot un plaer.

Des de el cim anem a la dreta en direcció al Turó de la Pola i quan el bosc ho permet baixem a trobar el camí que porta al Coll de les Tres Creus.

Amb la feina feta tornem cap l’aparcament de l’Alsina del Salari, on ens esperen unes birres ben fresquetes.

Salut i muntanya.

Malanyeu - Tal faràs, tal trobaràs + Monges mascles

Avui ens hem tret una altra espina que ens va quedar el passat mes de novembre a Malanyeu. Ens havíem proposat fer la integral 'Farigola indòmita', unió de les vies 'Tal faràs, tal trobaràs' i 'Gruyère'.

Aquell dia, sols a Malanyeu, mentre esmorzàvem tranquil·lament al costat del cotxe va aparèixer un altre vehicle d'on van baixar dos xicots (de la nostra edat...) que després de saludar, van enfilar cap a les parets. Cinc minuts després nosaltres també començàvem a caminar. Però quan estem arribant prop de la via, escoltem veus i ens mirem amb el Quim: no pot ser!, es una via que no es fa gaire, deuen anar a alguna altra del costat... Doncs no, Murphy ha intervingut de ple i ens trobem a la parella preparant el material al peu de 'la nostra' via!. Serà possible??? 

Després d'una estona que se'ns fa molt llarga, de donar-hi voltes i pensar alternatives, decidim anar al darrera seu, però ja se'ns ha canviat el xip... Total, que el Quim fa el primer llarg, i quan jo estic a la meitat del segon decideixo baixar perquè no ho veig clar... Fi del capítol.

Aquesta vegada, per molt poc ens torna a passar el mateix: al arribar a peu de via, una parelleta jove també està preparant el material... però ells van a la 'Stock de Cock'!. Bé doncs, ara els ànims son uns altres. Tenim la via per nosaltres sols.

Faig el primer llarg d'uns 40 mts. que com la passada vegada em sembla força dur i mantingut. Per nosaltres, la graduació es un Vº per continuïtat, tot i que hi han ressenyes que marquen IV+. Els que no hi heu anat ja m'ho direu. En qualsevols cas, s'ha d'escalar entre passos. Hi trobareu 3 parabolts i tres ponts de roca, però poden posar-se algunes assegurances addicionals amb certa facilitat.

El Quim fa el segon llarg d'uns 50 mts, també de Vº però mes vertical amb algun tros lleugerament més difícil (V+). La primera part es una placa que s'ataca directament i després amb tendència en diagonal cap a l'esquerra fins uns arbres. Els últims metres son per l'esperó de la canal fins arribar a una terrassa a l'esquerra al peu de l'última placa. Hem trobat tres parabolts, un clau i al seu costat una baga a un pont de roca. També es pot posar algun friend (recomanable posar alguna peça entre el primer i segon parabolt!) 

Un cop aquí, provo la placa final i arribo fins el primer espit. Com que al mirar amunt veig una placa molt compacta i ja tinc els braços tocats, decideixo deixar-la per un altre dia i sortir per la Monges Mascles. Tot i que ambdues vies estan a prop, la roca es completament diferent: la primera es compacta i de petits forats i aquesta altra es una continuació de la part de baix: vertical i bons forats. Algunes ressenyes diuen que es V+ però comparativament em sembla més fàcil, tot i que també deixa els braços ben servits. Des de la reunió, uns 55 mts. i 15 cintes. No fa falta posar res.

Per baixar hem fet tres rapels que pensem que poden fer-se en dos si després del primer, en lloc de rapelar de l'arbre (bagues i un maillón) es desgrimpa una mica fins una reunió amb rapel. Això si, amb cordes de 60 mts.

En resum: combinació de vies molt maca, roca excel·lent, dia molt maco (sol i una mica de vent). Què mes podem demanar?

Hem fet algunes fotos, tot i que per la situació d'algunes reunions es difícil fer-ne de la 2na i 3a.

Salut i roca!

Hem aprofitat una ressenya original dels Escalatroncs. La sortida de la dreta es la Monges Mascles. Nota: El tascó encastat que diu la ressenya no l'hem trobat

Via Joan Marc al Gorro Frigi

Sorpresa....els companys que fa dies que no es volen enfilar proposen anar a fer una escalada tots junts. Com no, aprovada la moció!

La via elegida es la Joan Marc al Gorro Frigi, que a més no tots l’hem fet.

Després d’un esmorzar lleuger al pàrquing del Monestir anem a buscar el cavall de ferro que ens pujarà a Sant Joan. Avui tenim dubtes fins i tot de si agafem bitllet de anada i tornada, però al final farem la baixada caminant  (que no estem tant malament)

Un cop a peu de via farem dues cordades, amb el mateix ordre que ens hem col·locat per equipar-nos, així que aniran primer en Fredi & Jordi, seguits a poca distancia per en Felip & Quim.

Poc a dir de la via, anar seguint els parabolts grocs, amb bona roca i dificultats moderades.

Fem tres tirades i ens retrobem tots al cim per fer unes fotos amb la creu.

Baixarem amb un ràpel de 60m apurats fins al coll. Al recuperar les cordes patim uns moments d’incertesa, les cordes es traven, però despès d’unes  quantes maniobres tot acabarà be.

Agafem el camí de tornada, i tot baixant les escales com si ens empaitessin, arribem al cotxe i cap el Bruc que ja ens hem guanyat unes birres i un bon tiberi.

Salut i muntanya

Ressenya del blog d'en Guillem

Via Xurrimondongui a l’agulla dels Caporals

Avui tocava treure’s una espineta pendent, ja que de la primera reunió d’aquesta via ens havíem baixat el 2015.

Hem quedat amb el Felip i el Fredi que aniran a caminar, nosaltres (Jordi & Quim) intentarem fer la via per anar després a dinar tots junta a Ca l’Anna al Bruc.

Per sorpresa nostre, quan estem fent la primera tirada apareixen els companys que han canviat de ruta, així que tindrem públic durant tota l’ascensió.

Aproximació

Deixem el cotxe a Can Maçana i prenem el camí a Coll de Porc, un cop passat aquest, seguim direcció al refugi i abans d'arribar a la Balma de l'Esllavissada passem per sota de l'agulla dels Caporals, la via comença a uns 10 metres del camí.  

1ª Tirada (2 spits i 1 pitó)

Ens enfilem amb l’ajuda d’un arbre fins que la paret ens permet entra-hi per anar a buscar el primer spit, després amb tendència a la dreta farem un arc fins que la paret es va redreçant i arribarem a una part mes bruta de terra i vegetació que dona accés a la reunió de 2 spits. 

2ª Tirada (4 pitons i 1 spit)

Llarg de flanqueig per sota d’un sostre. Anem a buscar la primera assegurança un pitó amb una baga, seguirem (per roca aquí mes delicada) trobant algun pitó i reforçant amb un parell de friends i un tascó fins arribar a un spit del que hem de sortir recte amunt. La sortida del spit es força vertical i ens hem “encomanat” a un merlet per fer un pas i ja amb mes bona pressa arribar fins la reunió a una balma. 

3ª Tirada (1 spit )

Sortida per la esquerra de la reunió amunt amb lleugera diagonal a la esquerra fins que una lleixa (aquí hem pogut posar uns tascó) ens permet flanquejar a buscar l'aresta on trobarem un spit i ja per terreny fàcil arribar al cim de l’agulla. 

Descens

Curt ràpel d'unes bagues en una savina per la vessant contraria a la via fins un collet i desprès baixada per la canal fins el camí. 

Resum

Com solem dir.....una via que no et deixarà indiferent, amb trams on hem d’escalar concentrats ja que les assegurances allarguen a directament no n’hi ha. Tot hi això ens hem tret una bona espina.

Salut i muntanya

Ressenya del llibre “Escalades als Frares Encantats” de Daniel Brugaroles, via oberta per Miquel Blanco i Mònica Osta l’any 2000