dijous, 25 de març de 2021

Via Xurrimondongui a l’agulla dels Caporals

Avui tocava treure’s una espineta pendent, ja que de la primera reunió d’aquesta via ens havíem baixat el 2015.

Hem quedat amb el Felip i el Fredi que aniran a caminar, nosaltres (Jordi & Quim) intentarem fer la via per anar després a dinar tots junta a Ca l’Anna al Bruc.

Per sorpresa nostre, quan estem fent la primera tirada apareixen els companys que han canviat de ruta, així que tindrem públic durant tota l’ascensió.

Aproximació

Deixem el cotxe a Can Maçana i prenem el camí a Coll de Porc, un cop passat aquest, seguim direcció al refugi i abans d'arribar a la Balma de l'Esllavissada passem per sota de l'agulla dels Caporals, la via comença a uns 10 metres del camí.  

1ª Tirada (2 spits i 1 pitó)

Ens enfilem amb l’ajuda d’un arbre fins que la paret ens permet entra-hi per anar a buscar el primer spit, després amb tendència a la dreta farem un arc fins que la paret es va redreçant i arribarem a una part mes bruta de terra i vegetació que dona accés a la reunió de 2 spits. 

2ª Tirada (4 pitons i 1 spit)

Llarg de flanqueig per sota d’un sostre. Anem a buscar la primera assegurança un pitó amb una baga, seguirem (per roca aquí mes delicada) trobant algun pitó i reforçant amb un parell de friends i un tascó fins arribar a un spit del que hem de sortir recte amunt. La sortida del spit es força vertical i ens hem “encomanat” a un merlet per fer un pas i ja amb mes bona pressa arribar fins la reunió a una balma. 

3ª Tirada (1 spit )

Sortida per la esquerra de la reunió amunt amb lleugera diagonal a la esquerra fins que una lleixa (aquí hem pogut posar uns tascó) ens permet flanquejar a buscar l'aresta on trobarem un spit i ja per terreny fàcil arribar al cim de l’agulla. 

Descens

Curt ràpel d'unes bagues en una savina per la vessant contraria a la via fins un collet i desprès baixada per la canal fins el camí. 

Resum

Com solem dir.....una via que no et deixarà indiferent, amb trams on hem d’escalar concentrats ja que les assegurances allarguen a directament no n’hi ha. Tot hi això ens hem tret una bona espina.



Ressenya del llibre “Escalades als Frares Encantats” de Daniel Brugaroles, via oberta per Miquel Blanco i Mònica Osta l’any 2000 

Cap comentari:

Arxiu del blog