Setmana a León 2016

Los tres de Castilla....i León

“Tempus fugit” ja fa un any que per aquestes dates estavem escalant a Riglos.

Aquesta vegada hem triat una zona nova per nosaltres com es la part nord de Lleó tot tocant a Pics de Europa.

Sortim dissabte 28, la méteo a la zona no es gaire bona, així que decidim fer una paradeta a la Paret de Bones a Osca i donar temps a que el temps millori.

Farem la via Blue Velvet, encara que segons ens dirà un company francès a peu de via, no hem encertat amb la última tirada....bé, tampoc hem encertat amb el camí d’aproximació, però es el que pot passar quan vas a una zona nova.

Després de fer una birra al poble de Argüis, seguim el pla inicial, encara que farem nit a un hostal de peregrins del camí de Sant Jaume prop de Burgos.

L’endemà reprenem el camí cap a Vegacervera on el temps no ha millorat i ens rep amb temperatures fredes i pluja.

Aprofitarem el dia per fer un tomb amb el cotxe i ambientar-nos amb el nom dels pobles i les valls.

A la tarda sembla que quan arribem a Peñas del Prado el temps a millorat (només ho sembla) per que un cop equipats només en deixarà que ens separem del cotxe 200 m abans de tornar a ploure.

Retirada i cap al hostal a re-definir la estratègia.

Dilluns 30, mentre esmorzem mirem el temps a la península ibèrica. Només hi fa mal temps on som nosaltres, la resta SOL.

Tot hi així sembla que la pluja no te previst arribar fins les 11 o 12 i decidim fer una atac ràpid a la via Lagos de Luna a Peñas del Prado.

Fem la aproximació al mig de la boira i comencem la via amb la mateixa tònica. Molt de fred i humitat que aguantarà fins la mitat del 4ª llarg on ja comença a ploure i ens obligarà a baixar. Ben mulladets seguirem el nostre tour amb cotxe per els voltants nord de Lleó i Astúries.

Dimarts 31, la cosa canvia, els núvols han marxat i estem decidits a treure'ns l’espineta.

Anirem a fer la via Feriona del Pilar de 420m a Barrios de Luna i per rematar la via Línea Blanca al Pincuejo.

Es la primera pressa de contacte amb la roca de la zona (el que varem fer el dia abans va ser una pressa de contacte amb el fred de la zona) calcari de molt bona qualitat amb alguna zona on cal treballar be l'adherència.

Dimecres 1, el pla per avui es fer la via Luna de Lobos a Rabanal de la Luna i després canviar de zona cap a Vegacervera, i així ho farem.

Dijous 2, situats a las Hoces de Vegacervera hi ha vies per tot arreu. Com encara el sol no ha arribat a les parets triem un via de les primeres assolellades El Filandón, després intentarem una segona via, però que no trobarem el enllaç amb les tirades superiors i decidim baixar per canviar de zona, ja que només ens queda un dia i volem conèixer Riaño.

Divendres 3, “Tempus finit” últim dia de aquesta setmaneta que anualment ens reservem per coneixer nous llocs, escalar relaxadament sense preses i degustar la cervesa i especialitats de la terra.

El nostre objectiu es El Gilbo un cim on a la seva paret sud trobarem la via Meigas. El paisatge durant l'aproximació com a la resta de llocs visitats es espectacular, suposo que al ser primavera i amb les pluges del últims dies encara fa que ressaltin molt mes els verds i les flors.

La via resultarà  mes assequible del que esperàvem i serà un punt final perfecte a una setmana en que hem tingut de tot...pluja, fred, sol, escalades plaents, àpats, birres i sobre tot bons companys.

CalpeDiem 2016

Versió lliure del que hem viscut aquests dies. Potser no ha estat exactament així, però es com jo ho recordo i ja sabeu com estic de memòria

Dilluns 22 - Via Pany al Penyal d'Ifach
Sortim "ben d'hora, ben d'hora" que encara estem al mes de febrer i els dies son prou curts.
El nostre objectiu es fer el viatge fins a Calp, recollir les claus del apartament i escalar la via Pany al Penyal.
Aquesta via la tenim pendent ja fa uns quants anys. Per regulació de nidificació d'aus, sempre era prohibit escalar quan estàvem a Alacant.
Un bon esmorzar a mig camí, ens donarà forces per tota la jornada.
A les 14:00 ens trobem al peu de la Pany. Veient com pinta la primera tirada decidim deixar les motxilles a peu de via (encert).
Ens repartim les tirades: Jordi farà les 2 primeres, jo les dos següents i en Felip les dos últimes.
(Aquest ordre inicial el mantindrem per la resta de dies menys dijous que canviarem les cordades)
Tal com intuíem la primera tirada es una xemeneia de roca sabonosa, per la que ens rastregarem fins la primera reunió.
La segona en diagonal ens portarà fins un esperonet que dona accès a la paret,
Les dos tirades següents, excel·lents! només caldrà posar-se en la pell del Pany, per no caure en el parany de algun parabol errant.
Les dos últimes (convertides en una) les farem una mica per la dreta de la via original.
Aquí els paranys.... han estat uns pitons vells amb unes bagues penjant de la mateixa època i que en Felip no ha pogut resistir la seva atracció.
Tot plegat som a dalt i molt abans del que haviem previst. Això en permetrà resoldre alguns petits detalls pendents al apartament (canviar la TV que demà tenim Champions) i completar la jornada sopant al restaurant que ens han recomanat.

Dimarts 23 - Espero Central al Puig Campana
Avui toca una  gran clàssica. Encara que el  Jordi i jo ja la hem fet mes d'un cop...anem amb la il·lusió de la primera vegada (serà per que ens en-recordem?)
Un cop a peu de via ja comencen els primers dubtes serà per aquí .... serà per allà, aquí hi ha una fletxa, aquí una pintada, per allà sembla trepitjat?
La decisió final es de el Jordi (que li toca començar).
Crec que la encerta, i anirem progressant intentant sempre seguir unes fletxes vermelles que trobem als punts menys definits.
Desprès de 9 llargs de mes de 50 metres arribem als arbres que indiquen el final de la via i el inici de la travessa de sortida. Marcada amb taques de pintura i amb algun tram de cables fins arribar a "lo carreró" li acaben de donar un toc a tot el recorregut.
Unes birres al bar del Finestrat marcaran el preludi d'una tarda/nit que promet  mes emocions amb el partit del Barça. (Arsenal 0-2 Barça)

Dimecres 24 - Aresta Agulló al Cabeçó d'Or
El dia s'aixeca amb un cert nerviosisme...
La proposta inicial era fer el Espero del Payju, però hi ha una tirada que no acabem de veure clar. Es el llarg clau de la via, un fissura en diagonal de V+ / A1.
Tot esmorzant anem mirant altres possibilitats, encara que la final acordem que la decisió la prendrem al cotxe durant el viatge.
De sobte els dubtes s'esvaeixen ME DEIXAT L'ESTREP !!
L'ambient es relaxa ràpidament, anirem a fer l'aresta Agulló que recorre una part de paret a la que no ens hem acostat cap vegada.
De baixada trobem els missatges al telefòn dels companys Jaume i Fredi que ja corren per Calp i que desprès ens explicaran les aventures que han viscut...des de el baixar de la segona reunió de la Pany fins el recat de un noi polac al camí de pujada al Penyal d'Ifach.

Dijous 25 - Via Aristóteles al Puig Campana
Avui toca Puig Campana.
En Fredi i en Jaume decideixen anar a fer la via Aristóteles. Com no hi han estat mai, en Felip s'ofereix a fer de guia, donat el seu profund coneixement de la zona (dimarts havia fet l'espero Central).
La oferta es ben rebuda, tant ben rebuda .......... que li deixaran fer tota la via de primer.
Segons comenten posteriorment, han quedat molt contens.

Dijous 25 - Via Júlia al Puig Campana
Amb el Jordi seguim el programa previst.
Ens dirigim cap el peu de via de la Júlia tot repassant mentalment les diferents ressenyes que hem vist i que no acaben de posar-se d'acord amb la graduació, en especial de la 4 tirada que pot anar de un V+ fins al 6b.
En el que si estan d'acord (i nosaltres en afegirem desprès) es que es una via de auto-protecció, que caldrà  anar cusin amb friends  de totes mides i preveure (nosaltres no ho varem fer) un parell de peces grans per la 4 tirada.
Tota la via es mantinguda, encara que en 2ª i en la 4ª tirades es podrien  fer servir els tòpics dels reality show de TV.........."se tu mismo" "dalo todo".
La via ens ha agradat molt amb uns diedres espectaculars.
Un cop al gran arbre que coincideix amb l'espero Central, iniciem el descens amb ràpel que ens portarà molt a prop de la canal per on també baixen els companys de la Aristóteles.
Tots junts anem a fer la birra a Finestrat, tot explicant les respectives batalletes.
Com es la última nit a Calp, decidim acomiadar-nos amb un sopar al mateix restaurant del primer dia.

Divendres 26 - Espero Pertembra al Peñon del Divino

"Tempus fugit" s'esgoten les ultimes hores a Alacant.
Desprès de tornar les claus del apartement, emprenem camí cap a Sella.
El nostre objectiu era fer tots junts l'espero Pertembra, però en Fredi i en Jaume decideixen que ja han escalat prou i faran de equip de suport/fotogràfic.
Seguin el ordre establert al inici de la setmana, començarà en Jordi (que li tocarà la tirada mes difícil) i acabarà en Felip amb un passeig per les bardisses.
Desprès de la típica ensigalada baixant del Peñon del Divino (ja coneguda per nosaltres) ens retrobem amb els companys i junts farem uns entrepans a Sella, per agafar forces per el viatge de tornada a casa.

Comentari de l'autor:
A la espera de les vostres matisacions, ampliacions, modificacions o directament critiques mes o menys constructives ......una forta abraçada a tots i gràcies per la paciència. 

Sant Esteve 2015

Aquest any hem sigut poquets.....
Amb la calor d'aquests dies potser els companys han preferit anar a la platja.
Encara que en petit comitè, hem resseguit tot el protocol:

• Trobada al Monestir a les 8h.
• Esmorzar a la Portella Gran amb cava i torrons.
• Un parell de vies Els Merlets i al Gep Llarg

i tornada a temps per menjar els canelons amb la família, tot un plaer.

Fills del Vent a Canalda

Aquesta es una de aquelles parets que sempre m’han imposat un cert respecte.

Per un o altre motiu fins ara no hi havia anat, sempre trobàvem una alternativa “millor”

Per estrenar-se triem la via que totes les ressenyes apunten com la mes factible, Fills del Vent, encara que en Felip ja la havia fet en un altre vida al 1998.

Estem en una etapa que no volem projectes pendents que ens puguin neguitejar, o sigui que si es proposa de fer una via, dons quan abans millor.

Les previsions de la meteo no poden ser mes favorables, tenim inversió tèrmica i temperatures superiors a les habituals per l’època.

Ja esmorzant al costat del cotxe la calor es comença a fer notar.

Una curta però intensa pujada ens deixa al peu de via amb la F gravada al inici.

La entrada a la via se’ns resisteix una mica (deu ser per la por escènica), però un cop ficats a la paret anem progressant adequadament.

Les dues primeres tirades serviran per ambientar-nos i prendre contacte amb el tipus de roca i assegurances.

Tota la via es tracta de anar llegint la paret i buscar el itinerari mes lògic tot intentant trobar les assegurances, dons col·locar-ne de noves es una tasca força complicada.  

En la meva modesta opinió, crec que en algunes tirades el grau màxim de exposició es troba a la sortida de la reunió, punt menys recomanable.

Tot plegat hem gaudit d’un gran dia d’escalada, en un entorn tranquil, solitari i amb els decorats de la tardor de fons.

Atardeceres a la Bessona superior + Aresta brucs de l’agulla de l’Abret

Jornada post – ressaca. Quedem a les 8 on sempre (nomes sabem que anirem a Montserrat) al cotxe comencem a concretar .....Agulles.

No hi ha presa, a Can Massana toca esmorzar a la ombreta i fer uns bons traguets de vi a la bota.

Tenim visita...una noia equipada amb “clinex” intentarà ajupir-se darrera la furgoneta, una guinyada d’ulls dels intermitents li faran comprendre que no es el millor lloc.

Per no portar, avui ni portem ressenyes, però en Felip fent revisió mental de la llista de pendents, proposa anar a la via Atardeceres de la Bessona superior.

Dit i fet (quin remei, no tenim mes idees) fem la aproximació al peu de via i li toca començar al Felip (no negociable)

La primera tirada amb dificultat moderada i les assegurances que et permeten escalar una estoneta entre elles.

La segona i la tercera les encadenarem i sortiran 60m, tenim que amortitzar les cordes noves.

L’ultima tirada te un pas d’entrada força apurat, però que utilitzant els nostres recursos (y hasta aqui puedo leer...) arribarem sense problemes al primer parabolt del A0 i de aquí al cim.

Com el ràpel ens deixa al peu de l’agulla de l’Abret, per completar el dia farem la aresta brucs que fa molts anys que no repetim.

Sembla que al final hem pogut contrarestar els efectes de la revetlla........dons cap el Bruc a celebrar-ho!!

Directa Anglada-Guillamon al Calderer (617m MD)

Gran clàssica al Pedraforca i una bona i completa jornada de alpinisme.

Desprès de esmorzar al costat del cotxe, preparem el material i comencem la aproximació, primer cap el refugi i desprès a buscar el peu de la característica piràmide.

Amb algun dubte i alguna variant, arribem a la piràmide que comencem a remuntar en busca del peu de via.

Quan torni ha anar, que algú em recordi que millor fer aquest tram encordat, no fos cas.....

Ens equipem en una petita plataforma i en Joan (com no) s’ofereix a començar.

Com anem tres, farem dos tirades de primer cadascun. Així que a la segona reunió em toca a mi sortir per gestionar el petit desplom que donarà ja accés al díedre.

A la quarta reunió li cedim els honors al Felip de continuar gaudint de la via i el seu entorn.

En gaudirà tant .... que ens farà de primer les següents quatre o cinc tirades.

Per no abusar més, desprès de la xemeneia estreta m’ofereixo a prendre el relleu.

Queda la que serà la última tirada realment d’escalada amb una fissura-xemeneia molt bonica.

De aquí al cim farem 5 tirades mes de 60 metres per terreny fàcil, controlant les pedres soltes i esbufegant de debò.

La via esta parcialment equipada amb pitons, tacs, bagues (tot el material podria ser perfectament de la primera cordada Anglada/Guillamon) i alguns espits a les reunions.

Recomanable dur tascons, friends mitjans (algun de repetit, perquè no tots arribaran al cim) i bagues.

Desprès de gaudir una estona del entorn al cim del Calderer, comencem la entretinguda i en algun lloc delicada baixada fins a la enforcadura, tartera, refugi i altre cop al cotxe.

Donats els corresponents “partes” a casa, decidim para a sopar al Cal Rosal (Cal Puig) on gaudirem de unes botifarres artesanes regades amb abundant cervesa hidratant.

Com deia al inici, una gran jornada!!

Mompart a la Miranda de les Boïgues

Dimarts al sol?......... avui toca aprofitar la finestra de bon temps matinal, que sembla que no durarà gaire.

Desprès de diferents propostes anem reduint la aproximació i la llargada de la via i acabem per anar Montserrat a la Miranda de les Boïgues a fer la Mompart.

Feia ja dies que em rodava per el cap repetir-la, fa tant de temps.....

Remenant per el facebook vaig trobar una entrada d’en Joan Asín que feia pocs dies que havien anat....

Deia que ara estava equipada amb parabolts i que nomes calien 14 cintes.

Qui no fa cas a un amic del facebook? Així que dit i fet! Els friends a casa, cintes i amunt.

Som tres i tres les tirades, en Joan es demana la primera, sense temps de reacció el Felip s’adjudica la segona, o sigui que em tocarà el díedre de la tercera.

Seguin l’ordre establert anem fen les tirades i ja ens trobem a la segona reunió.

Ara em toca a mi...per uns moment i veient la tercera tirada trobo a faltar la companyia dels meus estimats i inseparables friends, però nomes començar es veu que l’equipament no ens defraudarà.

Ja al cim els núvols encara no som gaire amenaçadors, però de camí cap a Can Massana escoltem els primers trons i al cotxe arriben les primeres gotes.

Hem clavat els tempus i ho celebrem amb unes birres......com no?

Riglos 2015 - 2.0

L’últim cop que varem fer una sortida de varis dies per anar a escalar junts en Joan, Jordi, Felip i jo va ser a Dolomites i d’això ja fa 27 anys.

Potser perquè varem fer tanta propaganda el març, quan vam anar amb el Felip, i que no disposem de masses dies que ens hem decidit a tornar Riglos.

La proposta inicial es prou atraient. Farem una mica de “tasta olletes” començant per els Mallos de Agüero, continuant per Peña Roaba, Pisón i per rematar alguna via als Mallos petits.

Dimecres 3 de juny

Sortim aviat, l’objectiu es parar a esmorzar per el camí i anar directament a Peña Sola a fer la via Normal.

Poc mes de 4 hores i ja som al peu de la via. Un inici força explosiu, per gaudir d’una via clàssica, ben assegura i amb ambient garantit, fins i tot als ràpels de baixada.

Parem al càmping de Agüero, per els pels agafem a la mestressa que ja marxava, però torna a obrir el bar i ens serveix unes gerres de cervesa que prendrem a la terrassa al temps que en Joan es fa un banyet a la piscina.

Desprès anem cap a Riglos al Hostal el Puro que farem servir de “camp base” aquests dies.

Sembla que tindrem ambient, dons ens trobem amb els Calleja que estan preparant un nou programa de TV i com a protagonista tenen al Cintero (historia viva de la escalada a Riglos)

Dijous 4 de juny

Avui  toca anar a Peña Roaba. Hem triat una via que encadena dos esperons per la cara est.

Esperó del Gállego + Esperó Fuertes, el fet de ser cara est ens fa pensar que nomes tindrem sol al mati, però no serà així, encara que la temperatura amb una mica de vent farà que el dia sigui força agradable.

La pista nomes apte per 4x4 ens fa deixar el cotxe molt avall, i no tenim mes remei que fer la pujadeta a peu.

Com ahir vam decidir que no hi haurien parelles estables, dons.... canvi de parella i cap amunt.

La via resta equipada i amb dos trams diferenciats per la qualitat de la roca. L’espero Fuertes de caire mes clàssic on tindrem que anar mes en compte amb la roca.

Desprès de una baixada entretinguda entre ràpels i desgrimpades tornem a hidratar-nos primer a Murillo i tot seguit a Riglos.

Divendres 5 de juny

Avui toca el Pisón i això es respira en el ambient.

Quan ens estem preparant al aparcament ens ve a saludar el Cintero que desprès d’un ratet de conversa ens “donarà permís” de part de un dels components de la cordada que va fer la primera ascensió  al Puro l’any  1953, per pujar-hi.

La aproximació planera i curta, si no fos perquè decidim fer un “tour matinal” per el poble. (sort que es petit)

A peu de via....canvi de parella!! Avui amb toca amb en Jordi que ràpidament comença la primera tirada.

L’objectiu es la via Serón-Millán començant per la Normal del Puro fins al collet.

Els companys sembla que avui no tenen el dia i a la tercera reunió decideixen baixar i canviar d’aires, aniran al Mallo Colorado.

Nosaltres continuarem i desprès de superar un grup de francesos que van al Puro afrontem els díedres/xemeneies de la Serón-Millán.

Aquí ens trobem el pas que en Cintero ens explicava aquesta mati (hay que salirse hacia afuera)

La moral ha anat de menys a mes i poc a poc ens trobem a l’ultima tirada.

Sembla que amb una variant de sortida (mes fàcil) però que no veiem clar i decidim sortir per la via original que graduant de 6a.

Ens surt força be, i “molt contens” arribem al cim del Pisón.

Ara ens tocarà lluitar amb les ganes de embolicar-se de les cordes per anar baixant fins l’últim ràpel dels “volaos” que farem de 60m.

Dissabte 6 de juny

Avui toquen les vies de comiat.

El Jordi i el Joan aniran a fer la Oeste Clásica del Mallo de Cored i el Felip i jo a la Normal de la Aguja Roja.

Durant l’esmorzar  tindrem una nova incorporació. El Cintero ens diu si pot escalar amb nosaltres?....

Resposta:  encantats i s’afegirà a la cordada del Cored.

Aquest home amb quasi 80 anys es una enciclopèdia de l’escalada i no para de explicar anècdotes de l’època.

L’aproximació comuna a les dos vies la fem al ritme que ens marca el Cintero, nosaltres hauríem anat mes poc a poc.

Dues vies clàssiques força maques per acabar aquesta estada a Riglos i ja estem pensat en tornar-hi.

Fem unes cerveses tots plegats al Hostal del Puro i emprenem el viatge cap a casa que la quinta Champions del Barça ens espera.

Punt i seguit

Ahir varem tancar a lo Peladet un mes de maig, dels que feia molt de temps que no es produïen.

Desprès de la ensopegada al Montseny del mes de abril, i la posterior parada obligatòria, he tornat a arrencar amb mes força.

Des de els Gorros fins lo Peladet ens hem passejat en vertical per un grapat de racons del país:

Roca Narieda, Serra de Sant Joan, Roca Regina, Montserrat, Tossal de la Feixa i fins i tot varem tornar al Cavall Bernat.

Bones sensacions i molt bons moments viscuts amb els companys (Jordi, Felip, Joan, Fredi, Josep Mª)

Però això no s'atura i la propera setmana tornarem a la zona de Riglos, en fi, un no parar.......

Magdalena Inferior-La que hi faltava (El convidat)

Dijous 23 de abril (Sant Jordi)
Avui en Felip i el Fredi havien quedat per anar als Gorros.
Jo seguia xupant banqueta, des de el meu vol amb penós aterratge al Montseny.

Dimecres 19:31 WhatsApp del Fredi:
F- Com estàs? Pots/vols demà?
Q- Ni be ni malament, però com la carn es dèbil.....quin pla teniu?
F- Et passo a buscar a les 8?
Q- D'acord però vinc de convidat!
F- Fet

Desprès de esmorzar al costat del aparcament agafem el camí dels Degotalls seguim per les escales i arribem al peu de la Magdalena Inferior.
Com els companys no em volen fer caminar mes decideixen fer una de les primeres vies. En Felip fa una ullada ràpida al llibre (sense les ulleres) i tria una via que suposa que ja ha fet i que no passa de IV+ (com ja he dit no portava "las gafas del cerca" ).
Es tracta de La que faltava.
Desprès veurem que segons el llibre les dos primeres tirades graduen de V.
El convidat s'ho mira tot des de la tranquil·litat que dona el no tindre previst assumir cap tipus de responsabilitat/decisió en la jornada de avui.
En Felip s'encorda amb decisió i entre els comentaris habituals quan els quarts potser son cinquens? arriba a la 1ª reunió.
Ara ens toca a nosaltres que xino xano també arribem a la R.
Com ningú s'ofereix....en Felip es veu obligat a continuar amb la segona tirada, la tercera i perquè no ni ha mes.
Dalt del cim ens recordem dels nostres companys que estan d'aniversari i els fem arribar la nostra felicitació amb foto:

Be, potser no es el millor regal, però ........es el que hi ha.

Fem una paradeta obligada a Monistrol on degustarem unes gerres de cervesa espectaculars, o almenys així ho creiem nosaltres i fins la propera.

PD
El convidat ha quedat molt content.

El vol del home ocell

Dimarts 7 de abril 

Avui hem decidit tornar al Montseny. Sembla que aquesta vegada no passarem fred (ho sembla però no serà així)

Desprès de esmorzar ens acostem cap a les Agudes, aparquem i comencem la curta però intensa aproximació.

El nom de la via em motiva i abans de arribar al peu de via ja intento volar.....el vol be, el aterratge el tindre que millorar.

Anàlisis de danys

Físics: taló fotut, cop al braç i dit pelat

Psicològics: no valorats

Danys col·laterals: mòbil fora de combat 

Un cop localitzat el peu de via,

en Felip ataca la primera tirada (III+) serà per la dreta?, serà per la esquerra?, he fet quarts mes fàcils....i poc a poc arriba a la reunió.

Ens retrobem i ara em toca a mi, sortida de la R i sostret amb un pas de V (jeje) pujo, baixo, pujo, baixo i alehop ja soc dalt, al pas a costat una mica mes del previst.

Ara ve el un tram de enllaç a la part superior.

Arribem a les tirades mes mantingudes, una mirada a la ressenya, arreplega tot el material que portem i en Felip torna a la acció.

Motivació a tope (poder massa) es salta la reunió i encadena les dos tirades claus de la via.

Segons les seves primeres declaracions quan arribo a la reunió “la lluita amb el fregament de la corda ha sigut titànica” (no entrarem en mes detalls)

Sols queda una tirada i som dalt.

Pugem al cim de les Agudes i comencem a baixar xino-xano que per avui ja hem tingut prou emocions.

Olvena- Cresta de la Cruz

Dilluns 30 de març
De vacances per Guara amb tot el grup, preparem una escapadeta per tocar una mica de roca.
Per els voltants  o esta prohibit escalar per regulació o per excés de grau, així que busquem alguna cosa propera i tranquileta.
El Jordi troba una cresta no gaire lluny de on som i a una zona que no coneixem, així que ja hi estem anant.
Via equipada que en menys de 2 hores ens porta fins la ermita que hi ha a sobre del poble. Darrera la ermita trobem una font que pot anar força be per els dies de calor.
Tot de baixada passem per el inici de la via ferrada que puja per el costat de la cresta que acabem de fer.
Com encara tenim temps, ens tornem a equipar, amaguem les motxilles per portar menys pes, i un altre cop cap amunt.
Aquest vegada amb 20 minuts ja som al final de la ferrada, mes aviat es una canal equipada amb un cable que en cap moment hem fet servir.
Al final, quan arribem al tram equipat amb grapes, trobem una parella una mica apurada, així que decidim sortir directament per l'aresta al cim.
Tornem a baixar, i ara si cap el cotxe que la cervesa ens espera.