Aquesta es una de aquelles parets que sempre m’han imposat un
cert respecte.
Per un o altre motiu fins ara no hi havia anat, sempre trobàvem
una alternativa “millor”
Per estrenar-se triem la via que totes les ressenyes apunten
com la mes factible, Fills del Vent, encara que en Felip ja la havia fet en un
altre vida al 1998.
Estem en una etapa que no volem projectes pendents que ens
puguin neguitejar, o sigui que si es proposa de fer una via, dons quan abans
millor.
Les previsions de la meteo no poden ser mes favorables, tenim
inversió tèrmica i temperatures superiors a les habituals per l’època.
Ja esmorzant al costat del cotxe la calor es comença a fer
notar.
Una curta però intensa pujada ens deixa al peu de via amb la
F gravada al inici.
La entrada a la via se’ns resisteix una mica (deu ser per la
por escènica), però un cop ficats a la paret anem progressant adequadament.
Les dues primeres tirades serviran per ambientar-nos i prendre
contacte amb el tipus de roca i assegurances.
Tota la via es tracta de anar llegint la paret i buscar el itinerari
mes lògic tot intentant trobar les assegurances, dons col·locar-ne de noves es
una tasca força complicada.
En la meva modesta opinió, crec que en algunes tirades el
grau màxim de exposició es troba a la sortida de la reunió, punt menys recomanable.
Tot plegat hem gaudit d’un gran dia d’escalada, en un entorn
tranquil, solitari i amb els decorats de la tardor de fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada