dimarts, 12 de setembre del 2023

La Broma de Satán i el Camí de l'Alsina. 12 de setembre de 2023.

Enllaç al recull de FOTOS

El pla per avui era anar a Camarasa ara que encara fa una mica de calor, però alguna de les previsions de la meteo deien que podia descarregar fort a ponent, i aquest matí després de consultar-la de nou, hem decidit canviar de destinació i anar per la zona del monestir de Montserrat, per tal de no caminar gaire. Al arribar estava núvol, però un cop a peu de paret i just quan anàvem a començar a escalar, s'ha posat a plovisquejar. Hem plegat les coses i mentre decidíem què fer, ha deixat de ploure per lo que hem decidit continuar, que si plou ja baixarem. I per sort (o no) ha funcionat, ja que al cap d'una estona s'ha anat obrint, i fins i tot ha sortit el sol.

Respecte a la primera via (La Broma de Satán), he mirat l'activitat i jo la vaig fer fa 36 anys, i el Quim, si fa, no fa, també. Hem volgut comparar l'estat de forma de quan la vam fer l'altra vegada amb l'actual i resulta que no estem pitjor (estem molt pitjor...). Però tirant d'experiència, algun pas d'A0 i algun que altre pas de pedal, ens n'hem sortit prou dignament. La via, molt ben arreglada amb parabolts, té quatre llargs. L'inici dels dos primers es molt dret, per nosaltres combinació d'A0 i A1 amb sortides amb lliure, amb moltes possibilitats per els que tinguin braços, i amb bona roca en general i la resta del llarg. Els altres dos també estan força bé, per tant una via complerta però dura. L'hem fet en una hora i tres quart, aproximadament

I com que avui a priori pensàvem anar més lluny, al quedar-nos més a prop, hem arribat més aviat i hem acabat més aviat. Encara no son les 12h. per lo que comentem de fer alguna cosa més (Panxa del Bisbe?). Ens dirigim cap allí però des de lluny veiem molt transitat el camí, per lo que en Quim proposa tornar al peu de via i fer la segona part del Camí de l'Alsina i així ho fem. Tornem a l'inici i ara ens enfilem per aquesta via clàssica que va mes a l'esquerra. Des d'aqui, queden tres llargs molt bonics però una mica sobats amb el pas dels anys (nosaltres també hi hem contribuït a base de repetir-la). Tot i que segons varies ressenyes no passa de Vº, trobem algun pas aïllat que ens sembla una mica més, però com sempre es subjectiu. Aquesta la fem en una hora i quart, i ara ja satisfets, ens retirem per anar fer una cervesa, i si cal, dinar (l'ordre es important).

Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés

Entrada a la 3ª reunió (1ª per nosaltres) del Camí de l'Alsina


Arxiu del blog