Aprofitant el lamentable estat moral de l'equip per diverses circumstàncies, decidim anar a fer una via senzilla i curta, i si dona temps i hi han ganes, doncs més. Anem a Malanyeu i triem anar a la part esquerra a buscar alguna de les dues vies 'Tocant el Cel' o 'Palpant l'Infinit', que son curtetes i si podem, farem les dues. Quan estem a prop de la paret veiem una persona ja enfilada (que resulta ser el 'Sord Llangardaix') que va en solitari a una via que desprès esbrinarem que es diu 'Infern'. A més, hi han dos escaladors rondant a peu de paret, i ens diuen que porten una estona buscant la via Palpant l'Infinit i de moment no l'han trobat. Al no tenir gaires referències, fem una exploració més a l'esquerra i finalment trobem la fletxa i una fita que segons les ressenyes correspon a la Palpant l'Infinit.
La via, composta de dos llargs, no passa del IV+, però excepte algun pont de roca, s'ha d'assegurar. La roca es compacta al primer llarg, i fissurada i de blocs al segon. En resum, es curta però bonica.
Per tornar a peu de via, s'ha de baixar per una canal que ens deixa a la banda oposada de la paret, i amb una mica d'intuïció anar seguint una lleugera traça a l'herba, que finalment i desprès d'anar una estona a prop de la paret, ens deixarà al PR que permet creuar un coll i tornar a la banda est de la paret. Quan arribem a peu de via ja son les 13h. i per consens, decidim que per avui ja n'hi ha prou.
La propera serà millor, segur. Salut i roca!
Feta per Quim Prats & Felip Mateu & Jordi Fornés
 |
| Al magnífic segon llarg |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada