Ja tornem a ser a Montserrat, i sembla com si fos ahir.
Avui el temps no ens deixa veure ni el final del capó del cotxe, serà per això que hem trepitjat una m......Cap problema, diuen que porta bona sort.
Desprès de revisar el manual d’excuses, finalment decidim sortir i anar a esmorzar, si mes no, a peu de via.
Tot es ben moll, sembla con si hagués plogut, però el camí esta perfecte el deuen haver netejat fa poc.
Poc a poc les boires van quedant al darrera, tot i que ens seguiran amenaçant al llarg de la via.
Ja al peu de la Mas-Brullet, els temps sembla que s’hagi aturat. Del fons de la fissura amb tacs i ponts de pedra segueixen penjant algunes bagues.
Dels parabolts que algú algun dia va posar ni rastre.Aquesta serà la tònica general de la via, pocs segurs i carregats d’història i d’històries.
Nomes es salven les reunions que coincideixen amb alguns dels ràpels de baixada.
Si el company insisteix en fer la primera tirada, “has triomfat” dons les tirades mes delicades van totes al mateix pack.
Feia molts anys de la última vegada, i la veritat es que ha valgut la pena tornar a repetir-la.
Com hem decidit que baixaríem rapelant, dons mans a la feina, i amb 5 ràpels (un menys dels previstos i algun mes llarg i penjat del previst) tornem a ser al peu de via.
Mirem el rellotge, estem satisfets. Tot plegat han estat unes 5 hores entra pujar i baixar.
Bufen bons vents per aquesta cordada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada