La aproximació ja feia preveure que la via no es fa gaire, però la "selva" mai ens ha tirat enrrere.
Un cop esgarrapats en situem a peu de via, en al llunyania es divisa una peça i en Jordi un cop revisada la ressenya per desena vegada si enfila amb decisió.
No, si decisió, voluntat i ganes no li falten.
El que troba a faltar es alguna presa que no caigui, alguna peça de via, algun lloc on posar una bona assegurança......
Finalment arriba al spit que veiem des de el peu i les vistes des de aquest punt no milloren el vist fins ara.
La conclusió era evident "Escalador que rapela sirve para dos vias"
La "selva" ens torna a esperar, però per sort trobem una escapatòria que ens portarà fins el camí amb una certa elegància.
Aquesta via feia temps que penjava de la llista i per el que sembla seguira penjant o potser fins i tot es pot caure.
Salut
1 comentari:
Salut company!
Pensava que ja no quedaven valents que anessin a repetir aquestes vies…
En primer lloc comentar que la via es diu "Delapiedre, brut nature" i no "Delapierre" (algú no va entendre el "graciossím" joc de paraules que ha donat lloc a la confusió…). Comentar que el nom ho diu tot: es una "piedre" de naturalesa bruta, o no?
De tota manera la via és prou atractiva ja que ataca la paret del Balcó de la lluna pel lloc més ràpid, elegant i assequible… amb el mínim de ferralla! Sempre m'agrada recordar que la via es va "obrir" i no "equipar" (tot i que potser algun dia li caldrà una rentada de cara) i que no és apta per a "mariconets" de rocodrom si no per a escaladors trempats, fets i drets com vosaltres.
Vinga CEBAs!! A la propera segur que cau!
Per cert, al llarg 5 cal un bon assortit de friends grossos per l'artifo, nosaltres en dúiem només dos i buff! Quina por!
Koki Gassiot
Publica un comentari a l'entrada