 |
| Final del primer llarg de la via Jordi Carbonell |
Enllaç a fotos ==> AQUI
Dia núvol. Entrem per el primer llarg de la via Petit Nil (molt maca!) i enllacem amb la Petit Guifré (roca molt bona). D'aquesta, fem els dos llargs seguits i un llarg de 20 mts fins el cim.
Descens: 1 rapel curt (20 mts.) fins la reunió d'anelles i un rapel de 55 mts. fins el terra.
Feta per Felip Mateu, Quim Prats i Jordi Fornés
 |
| Primer llarg de la Petit Nil |
Enllaç a fotos => AQUI
Dia assolellat, primer a l'ombra i després calor. Via llarga, discontinua i amb assegurances justes. S'ha de protegir a llocs, de vegades de manera una mica precària.
8 llargs de corda, l'últim d'ells caminant. Els dos últims es poden evitar sortint caminant per la dreta. Per col·leccionistes de vies (com nosaltres...))
Feta per Felip Mateu, Quim Prats i Jordi Fornés
 |
| Panoràmica des de mitja via |
Enllaç a algunes fotos AQUI
Dia assolellat, temperatura perfecta.
Via de l'Escorpí en dos llargs. Baixada 2 rapels per la via de l'esquerra segons es mira a la paret.
Via de la Drecera, 3 llargs. Rapels per la mateixa via.
En total, unes tres hores.
Feta per Quim Prats & Jordi Fornés
Enllaç a les fotos ==> AQUI
Dia rúfol i boirós.
Repetim aquesta via oberta per el Quim l'any 1986 i que jo vaig repetir uns mesos després
És mes dreta i les assegurances allunyen més de lo que recordàvem 😄...
Temps emprat, 2 hores
Feta per Quim Prats & Jordi Fornés
 |
| Ressenya original dels Escalatroncs revisada per JaumeGrimp (estem d'acord) |
 |
| Magnífica vista des del final de la vía |
Per veure les fotos ==> AQUI
Cinc llargs de corda amb un canvi de reunió després de la tercera tirada. Entrada per el primer llarg de la SAME. El segon llarg es molt maco, vertical i ben assegurat. Fem els dos últims llargs de la Brazo de Hierro.
Dia núvol però bastant calorós.
Per tornar, primer pugem cap el cim i després baixem cap el sud fins arribar a la pedrera que ens retorna a l'aparcament.
Feta per Felip Mateu, Quim Prats i Jordi Fornés
 |
| Flanqueig del primer llarg |
Aprofitant aquests dies bons i abans que comencin les restriccions per nidificació (16 de gener), torno a Garraf, aquesta vegada amb en Joan Marí (Banana) per fer la via Vertical. Ja la tenia en ment fa bastant temps i com que a ell també li agrada molt el mar, doncs dit i fet.
Dia assolellat però amb molt de vent. Al acabar, cervesa a la plaça de Garraf city... amb 22º de temperatura!
Fantàstica placa al cinquè llarg (pertany a la via Brazo de Hierro)
Acabada la via, foto-cim preparant el primer rapel
Avui, matinal a la via Miramar a La Falconera. Dia esplèndid i temperatura fantàstica per escalar. El segon llarg es realment preciós tal com diu la ressenya del Luichy!
Via feta amb en Josep Solé (un màquina!)
=======================================================================
Després d'entrar a la espessa boira que ens ha acompanyat més de mig viatge, ens aturem a Oliana per esmorzar i després continuem fins el càmping de la Valldàn. Teníem dubtes de si anar aquí o cap a la Mora Comdal. Finalment però, triem la primera opció i escollim la via Coronaindi que en Joan Vidal (l'Indi) va obrir l'any passat en plena pandèmia.
Sortim d'Oliana i quasi fins arribar a l'aparcament no comença a veure's el sol. Pel camí, les herbes estan gelades i la temperatura exterior es de -2,5º. Tot i així, ens canviem ràpid i la nítida visió de la paret ens dona ànims. Fins no fa gaire, en Josep no he veia gens clar (mai millor dit)...
Ens dirigim cap a la paret seguint les indicacions de la ressenya i en uns tres quarts d'hora ens plantem a peu de via, després d'anar trobant rastres ossis de l'oberturista. Quan anem a començar, trobem que ja no fa tant fred, potser per la intensa pujada i en quedem només amb la samarreta i guardem la resta de la roba a les motxilles.
Cap a tres quarts d'onze ens hi posem. Començo jo, perquè al Josep li fa mal un colze i així em tocarà a mi el tercer llarg que es el que té un tram d'artificial força dret i passos llargs, amb alguna sortida obligada entre mig. La via te set llargs, d'uns 25 mts. cadascun d'ells. Millor no encadenar-los per evitar la caiguda de pedres que es puguin desprendre i per tal d'evitar el fregament de les cordes. Alternant els llargs finalment acabem cap a les dues i mitja, es dir, hem estat unes 3 hores i tres quarts. La temperatura, ideal.
La via en general es de roca molt acceptable, amb algun curt tram uns mica terrós, però sempre ben assegurada. La trobem molt estètica i vertical, amb passos força macos i que deixen apurar fins on cadascú pugui, amb un màxim obligat entre V+, 6a (o A0) i trams obligats d'A1.
En acabar, reposem una mica al cim fent fotos, i a continuació anem a buscar els rapels tot seguint l'aresta en direcció nord (la timba a la dreta). Al collet trobarem una petita fita i un rapel de 30 metres que es millor fer amb una sola corda de 60 mts. per tal d'estalviar-nos problemes al recuperar-la, fins una lleixa just al final de la corda. En aquest punt agafarem un petit corriol deixant la paret a l'esquerra i al poc metres trobarem dues anelles una mica altes (costen de veure) per fer un altre rapel de 20 mts. i arribar així a terra. Per tornar, baixarem fen ziga-zagues mes o menys recte amb lleugera tendència a la dreta i després de passar una tanca metàl·lica tornarem al camí d'inici.
En resum, una sortida molt maca, el lloc molt tranquil i solitari, i amb un bon company!
Salut i fins la propera. CADE triomfa!!
Tal com ja havíem quedat fa uns mesos a proposta de l'Esteve, decidim anar a terres alacantines a passar uns dies i a conèixer zones noves. Per a mes comoditat, agafem un apartament a Calp. Aquesta solució ja la hem fet servir altres vegades i fora de temporada s'està molt bé, molt còmode i a preus bastant raonables.
L'Esteve, que coneix molt bé totes aquestes zones (ha vingut moltes vegades), porta una bibliografia molt extensa de guies, i una llista de propostes, tant de vies llargues, com d'esportives, adequades per el nostre nivell i els dies que a priori pensem passar aquí. De fet, la idea es tornar diumenge, havent fet cada dia una via mes o menys llarga i si dona temps i hi han ganes, complementar-ho amb vies esportives. Finalment però, el dijous de matinada ha plogut i la previsió de la meteo es de pluges fortes també per divendres i dissabte. Per tant, el mateix dijous veient el panorama, decidim tornar.
Resum de l'activitat:
Diumenge, 14 de novembre
Desprès d'instal·lar-nos a l'apartament i dinar, per la tarda anem a fer vies esportives a la Serra de Toix fins que baixa el sol i comença a refrescar: 1) del Carlos, 2) Del Plas, 3) Red Route i 4) Dedi UBSA
Dilluns, 15 de novembre
Baixem fins Redován per fer la via Botri-1. L'aproximació es d'una mitja hora. Roca excel·lent, molt adherent amb 10 llargs de corda. La baixada es fa caminant seguint unes fites per un terreny vertical i una mica exposat fins tornar a peu de via.
Dimarts, 16 de novembre
Morro Falquí via Sonjennika (sortida per la via directa 'Moorhuhn Winter Edition'). Anem fins Benitatxell per la costa i baixem fins la Cala Moraira on deixem el cotxe. Aproximació baixant per un torrent fins que es veu la platja i flanqueig cap a l'esquerra fins situar-se sota de la paret. 6 llargs de bona roca. Assegurat amb químics. Ambient excepcional davant del mar i alguns llargs fantàstics. La tornada es fa baixant caminant per una urbanització seguint amb una mica de lògica fins tornar a baixar l'aparcament. Per la tarda anem a Xaló i Alcalalí, on hi ha una zona d'esportiva però a l'arribar ens ho trobem tancat per 'exploracions arqueològiques'... Decidim anar a la cooperativa de Xaló on hi ha un vi, garnatxa i vermuts molt interessants 😉
Dimecres, 17 de novembre
Ens dirigim cap a Sella i el Peñon del Divino a fer la via Mazinger-Z. La via es maca i interessant, i excepte les reunions, la resta està pràcticament desequipada, però de fàcil protecció si es porta variació de material flotant. Amb el que portem nosaltres a sobre, podríem fer el Capitán sense repetir peces... 😄 La baixada es fa seguint d'a prop l'esperó de la dreta fins trobar quan ja es posa molt vertical, una fita i al costat un parabolt i un pont de pedra amb moltes bagues. Un rapel de 45 mts. i una desgrimpada ens tornaran a deixar a peu de via.
Per la tarda, després de menjar una mica de fruita l'Esteve i l'Emilio encara tenen ganes de més i fan un parell de vies d'esportiva. Quan tornem cap a l'apartament el cel ja està una mica ennuvolat.
Dijous, 18 de novembre
Tornada per mal temps... 😭
Sortida realitzada per Esteve Margenats, Emilio Fuentes i Jordi Fornés. La propera farà millor temps, segur!
