Cerdà-Pokorski a la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

FOTOS de la sortida

Fa un parell de setmanes varem venir passejant fins al Prat de Cadí amb les dones i uns amics, i amb el Quim varem parlar de la possibilitat de venir un cap de setmana a fer la via Cerdà-Pokorski de la Roca de l'Ordiguer. Jo ja het fet  l'Anglada, la Berta i la Sànchez (fa molt anys, tot s'ha de dir), però amb aquesta via encara no m'hi havia atrevit mai, perquè a mes a mes de difícil, tenia fama de no estar gaire ben equipada. Quan ens varem assabentar per els Escalatroncs (nois, felicitats un cop mes) que les reunions estaven equipades amb parabolts, ja ens ho varem començar a plantejar...
Finalment varem decidir pujar a fer un bivac al Prat de Cadí i intentar assolir la via. El divendres 24 d'agost, amb una previsió de la meteo poc menys que inquietant per la Cerdanya (pronòstic de pluja per dissabte!) decidir anar-hi, passi el que passi. Sortim a quarts de set de la tarda i després de parar a sopar a Martinet anem cap a Estana on passat el poble deixem el cotxe al Coll de Pallers. Carreguem unes motxilles de 20 quilos cadascuna a les esquenes, encenem els frontals i en una horeta de suar com a p... arribem al Prat de Cadí. Plantem una petita tenda 'veterana' però força efectiva i ens posem a dormir. Tant el Quim com jo disposem d'uns sacs de bivac Salewa altament recomanables si uns voleu 'conservar', doncs es passa un fred important fins i tot dins la tenda... Superada la nit amb èxit ens aixequem i desprès de esmorzar una mica (amb cafè i tot) preparem les motxilles d'atac. Mentrestant pugen uns xicots que sembla que també van a escalar. Un cop tenim tot a punt, amaguem les motxilles grans al bosc, carreguem aigua a la font i amb una mitja hora ens plantem a peu de via. Veiem que els xicots que hem vist abans s'han ficat a la Anglada-Guillamón. Nosaltres ens preparem i  ens hi enfilem. Començo jo i faig les tirades senars i en Quim les parelles.
1er. llarg. Diedre molt bonic. Estic una mica fred però vaig agafant el to i em trobo a gust. Darrera nostre apareixen tres xicots que també venen a aquesta via.
2on. llarg. Continua el diedre amb una fissura força dreta. Llarg força treballat per en Quim
3er.llarg. Xemeneia ajaguda però fina a l'inici i que es va redreçant fins un petit desplom on es flanqueja cap a l'esquerra. La reunió es un una terrassa
4t. llarg. Molt pedregós. Surt per la dreta i fa un arc cap l'esquerra fins arribar al peu d'un diedre-canal comú amb l'Anglada.
5e. llarg. Diedre-canal sense gaires complicacions que deixa en una canal, punt de bifurcació entre Anglada i Cerdà. Com que el temps està 'remenat' ens plantegem si continuem o anem cap a l'Anglada però decidim continuar.
6e.llarg. Tirada senzilla que porta al peu de la fissura final.
7e.llarg. Un dels mes treballats. Proposo deixar la motxilla a la reunió i pujar-la arrossegant després. Bona decisió per a mi, ja que si no, no sé si hagués passat i així i tot m'ha costat molt, però després al Quim li toca patir el fet de portar la motxilla davant seu... Jo també pago la 'penyora' de tenir que arrossegar les motxilles fins la reunió que em deixen ben tocat de braços...
8e. llarg. Desplom inicial força potent que després continua amb uns diedres ben verticals que no donen treva fins la reunió...
Finalment, hi ha que superar un muret que permet arribar a unes terrasses que son el final de la paret. La via ens ha fet suar de valent de dalt a baix però ho hem aconseguit. Visca, ens felicitem !!

Quan estem acabant de separar el material apareix la cordada de tres que venia darrera nostre.
Al cap d'una estona iniciem la baixada seguint les fites, que per unes vires força penjades porten a la canal del Cristall. En una hora, mes o menys quan estem arribant al Prat de Cadí, ens trobem les motxilles de cara!. Doncs sí que les havíem amagat bé... just al costat del camí de baixada...!!. Tant se val, aquí només hi ha bona gent. Anem fins al costat de la font i mentre refem les motxilles grans, posem a refredar un parell de cerveses (que també havíem carregat) i en pocs minuts estan fredes. Humm, que bones que estan i que bé que ens cauen...!  Només ens cal tornar fins el cotxe i en tres quarts d'hora ja hi som. Ara, mentre tornem cap a casa, fem balanç de la temporada que va començar suau però que ha anat progressant i ha sigut immillorable superant les nostres millors expectatives.

10-ago-2012. La Dent d'Orlu - A Bisto de Nas

Després de les vacances familiars i aprofitant que som amb el Quim i les families respectives a un càmping a la Cerdanya, decidim fer una escapada a la Dent d'Orlú que està a l'Ariège, prop de Ax les Termes. Encara tenim molt present el record de la setmana de maig que vam passar a Galayos i La Pedriza, on el granit es magnific, i la Dent d'Orlu es dels llocs millors del Pirineu en aquest tipus de roca i tenim ganes de tornar-hi. Ah, i està molt ben assegurat !
Com que el divendres 10 d'agost està previst que faci molta calor, ens aixequem a les 6 del mati, ja que tenim prop d'una hora de cotxe (tot i passar per el túnel de Puymorens) i quasi una hora mes de camí fins el peu de via de la cara est. Així doncs, desprès de fer un cafè a quarts de 7 agafem el cotxe i en marxa!. Al cap d'una hora ja som a l'aparcament on ja trobem alguns cotxes i en tres quarts d'hora mes i desprès d'una intensa pujada ja som a peu de via. Esmorzem allí mateix un entrepà amb la seva cerveseta (això que no falti, hi ha que mantenir-se ben hidratat, que fa calor...!).
Hem decidit sobre la marxa fer aquesta via. Inicialment havíem previst fer l'aresta Est que es bastant mes llarga i laboriosa, i finalment hem canviat per aquesta, de deu llargs i una dificultat assequible (per nosaltres).
Ens hi enfilem. Començo jo i desprès d'alguns dubtes inicials, arribo a la reunió. A partir d'aquí ja anirem correctament el reste de la via. A mida que anem pujant, augmenta la calor i arriba un moment que es una mica aclaparadora, però finalment i desprès d'una mica mes de tres hores i deu llargs de corda alternats, en Quim arriba a l'aresta. Aquesta última reunió a l'aresta no vol dir que s'hagi acabat, ja que just a l'altra banda hi ha un abisme colpidor. Resten encara uns deu minuts mes d'aresta, mes espectacular que difícil i uns 150 mts. de recorregut, on la dificultat va minvant progressivament fins arribar al cim. Arribem cap a quarts de dues. Ja hi hem estat uns quantes vegades però ens felicitem efusivament per la via. Fem un parell de fotos testimonials i prou. Ara toca baixar per un camí força trencat i feixuc però per lo menys el terreny està sec!. Baixem ràpid avançant a uns quants francesos i arribem de nou al coll de l'Egue on es bifurquen el camí cap a les parets i el camí de l'aparcament. Amb menys d'una horeta (i una parada 'facultativa' per agafar aigua) tornem a ser a Enveig on arribem just a l'hora de dinar. Quina casualitat, jeje!

Dediquem la via al José Alberto de Madrid, que ens ha donat la bronca perquè fa temps que no sortim.
¡ Esperamos que se te arregle la 'carrocería' muy pronto, Jose ! Un abrazo.