Brownie al Sòcol de Narieda (Oest). Dilluns, 12 de juliol de 2024

Enllaç a les FOTOS

Malèfica branca 😬

Tot i que últimament hem anat sortint amb més o menys regularitat, fa temps que no em decidia a escriure res. Raons: 'fins ara tot bé', 'no hi ha res a dir', 'hummmm...no me'n recordo', i sobre tot mandra. 

Aquesta vegada, tot va anar sortint malament... però per sort va acabar bé. Desprès d'esmorzar al Bruc amb el Josep Solé, enfilem cap al sòcol de Narieda on toca l'ombra, però al cap d'un quart d'hora de viatge, trobem un accident a la carretera que ens reté almenys tres quarts d'hora. No podem escapar, estan tothom completament aturat!. Quan ens comencem a plantejar què fer, si canviar de destí, anar per exemple a Camarasa, o girar cap a Montserrat, la caravana es comença a moure i finalment decidim seguir. Calculem arribar a l'aparcament cap a les 11h. Passem al costat d'un vehicle completament calcinat i pensem que aquest encara ho té pitjor que nosaltres. 

Entre una cosa i l'altra ens plantem a peu de paret cap a les 11:30h. Com que la via teòricament es ràpida, tot i que es tard, encara acabarem a l'ombra. Comencem a escalar: primer llarg una mica brut però interessant. Segon llarg, molt maco i bona roca. Tercer llarg, fantàstic. Quart llarg, compacte i molt maco. Bona via i en conjunt molt maca, felicitats al aperturistes Miquel Garrell & cia!

Ens fem la foto-cim cap a les 14h. i preparem els rapels. Llegim que el Joan Asin va fer dos rapels de 60mts., però en principi escollim la opció més conservadora per tal d'evitar que s'enredin les cordes. Fem un primer rapel de 30mts. fins la tercera reunió sense problemes. D'aquí, es veu l'emplaçament de la primera reunió recte avall i sense aparents impediments. Baixa el Josep fins allí amb un rapel d'uns 50 mts, sense mes problemes que els habituals d'anar desenredant constantment les cordes. Baixo jo, i ja ens comença a tocar el sol. El terra només està a 30 mts. Quan recuperem les cordes, baixa una sencera, arriba el nus, continuem estirant amb facilitat i quan només queda l'estrebada final... la corda no baixa. Nooooo! Desprès de provar-ho de totes maneres, el Josep proposa deixar-la (es la seva), ja que amb l'altra sola amb un rapel a doble, arribarem a terra sense problemes. El convenço que hem d'intentar recuperar-la, i després de repensar-s'ho una estona, al final cedeix. Hem de tornar a pujar fins on està embolicada. M'encordo només de la meva corda en senzill i pujo fins la segona reunió agafant-me de tot, ara no importa. Desprès puja ell  portant guiada la corda que està enganxada, perquè com que ens anem allunyant de la vertical d'on penja, després no podríem agafar-la. Quan arriba la reunió, m'encordo també amb la punta de la que penja per anar assegurat amb doble, i repeteixo el tercer llarg (ara amb la calor i el sol de cara, tot i que ho és, ja no em sembla tant maco com abans). Des de mitja tirada, veig que la corda encara està enganxada més amunt i continuo fins la reunió, on em trobo lo que es veu a la foto de dalt! Ni fet expressament. Hagués sigut impossible desfer-ho estirant, per lo que veig que hem pres la decisió correcta... Finalment, faig un rapel amb aquesta corda a doble, per evitar nous nusos (tot i que com s'ha vist, de vegades no importa). Arribo a la reunió de sota i ara sí, la recuperem sense problemes. Amb dos rapels més ens plantem a terra. Son les 15:30h i fa molta calor. Recollim el material, tornem al cotxe i ens aturem al primer bar a omplir el dipòsit de cervesa, i alguna cosa de menjar per justificar-ho. I fins aquí. La propera serà millor, segur!

Activitat feta (i patida) per. Josep Solé & Jordi Fornés

Sioux Connection al Roc de Rumbau (Oliana). 16 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

Inici del cinquè llarg

A la segona...!! Ja vàrem venir a intentar fer aquesta via el passat febrer. Era un dia amb boira, el bosc estava cremat, els corriols fets pols i el terreny estava desdibuixat i desolador per l'incendi de l'anterior estiu. No vam ser capaços ni de trobar el peu de via, tot i que semblava molt evident. Vàrem tornar negres literalment (i no sols per els arbres cremats). Ens en vam anar bastant frustrats.

Però aquesta vegada ha sigut diferent, hem començat el camí pel mateix lloc però al haver-hi visibilitat ha resultat més senzill i l'hem encertat a la primera.

Testimonis de l'incendi a peu de paret

La via que té set llargs, dels quals els dos últims son de tràmit per arribar dalt, té el segell inconfusible del Joan Vidal -l'Indi-, un crack en la visió d'on obrir vies i com equipar-les amb el punt que t'obliga a escalar, però amb la seguretat necessària per no prendre excessius riscs. Des de baix, la paret es veu bastant monolítica i sembla impossible que hi hagin les fissures, regletes i preses que desprès et vas trobant, però així és. A mida que vas pujant, ho comences a veure més clar, gaudint de cada llarg. En resum, una via molt maca i ja clàssica d'aquesta paret que teníem pendent des de fa temps.

La baixada a rapel des de dalt (5 rapels) ha resultat una mica més 'laboriosa' de lo previst, al haver-me saltat jo la segona reunió, haver-me tingut que penjar de dues peces quan se m'acabava la corda i haver tingut que trucar al Quim per telèfon a la reunió de dalt per explicar-li el problema. Baixa fins la reunió correcta, munta el nou rapel i passa pel meu costat  per reenviar-me les cordes i 'rescatar-me'. Sembla que aquest cop tampoc caldrà el 112 però l'aventura és l'aventura... 

Esperem que la zona es vagi regenerant poc a poc, tot i que fa falta que plogui... 😧

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés

Stress a la Roca Gris (Montserrat). 13 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

La Carme al primer llarg

Aquest matí hem quedat amb la Carme i el Josep i decidim (a proposta de la Carme) anar a la via Stress de la Roca Gris.

La via consta de tres llarg, el primer va per una placa amb tendència a la dreta, que la Carme per fer-ho més interessant, decideix pujar recte amunt fins que no li quadra i se'n adona que això es la 'Dias de Fúria' 😲... Cap problema, un parell de passos d'A0, un flanqueig cap a la dreta i resolt. Al final surten uns 55 metres. El segon llarg, un diedre amb algun tram de roca dubtosa, un canvi cap a la dreta, un tram terròs fins una savina i reunió (30 m.). La tercera, una gran placa amb trams molt verticals que es despatxa el Josep amb solvència (30 m.). I la última, comença en placa i s'ajeu fins arribar al llom. Hem estat unes 3h30. Via interessant però potser no tant com diu el llibre.

El descens, en 3 rapels per la Urquiza-Olmo.

Activitat feta per Carme Cama, Josep Solé i Jordi Fornés

Savina Wall, Memòria Selectiva i El Barbes a la Formiguera (Camarasa). 9 de novembre de 2023

Per veure alguna FOTO més...

Magnífic dia per granotes i peixos...🙄

Avui, quan ens trobem a l'aparcament de sempre encara està plovisquejant. De fet, ha estat tota la nit plovent. Tot i que fa molta falta, potser avui no calia 😏. Volíem anar a la zona de Camarasa però de moment decidim anar fent camí i sobre la marxa ja veurem... Al passar prop de Montserrat tenim la temptació d'aturar-nos, però la previsió cap a ponent sembla que millora i decidim continuar (i com diu el refrany castellà (amb traducció lliure): 'a lo hech, pech'... Seguim en direcció a ponent i de camí la cosa no millora gaire, ja que cada vegada està mes núvol. Quan estem a prop de Camarasa, per unanimitat decidim anar directament a Can Pep a fer temps esmorzant (alguns, per segona vegada) per veure si escampa la boira ja que tot està moll i al terra hi ha petits tolls d'aigua. El bar està molt ple i tenim feina per trobar una tauleta!. Finalment, cap a tres quarts d'onze decidim treure el cap del bar però tot segueix mes o menys igual. Doncs anirem cap a La Formiguera a veure si hi ha sort i la cosa allí està una mica millor. 

Arribem a la Formiguera i hi ha una cordada penjada a la zona de la Martinetti i un altra a la via Normal. La roca està humida ens alguns punts però bastant practicable. Ens anem engrescant i anem fent, primer la Savina Wall en dos llargs, un rapel fins la primera reunió, ara fem amb un llarg (ben llarg) la Memòria Selectiva, repetim rapel, i finalment (i per error) la Barbes, tot pensant que era la Colà, que jo ja havia fet 😵. Deu ser que la 'memòria selectiva' que acabem de fer, m'ha trasbalsat la poca memòria que em quedava...

En fi, que donades les circumstàncies, hem aprofitat el matí. Ui!, Ja son les dues i mitja i s'ha de tornar a recuperar forces. De nou a Can Pere per dinar (crec que ens faran socis d'honor).

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés

Diedre Gris a La Panxa del Bisbe. 8 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

En Josep iniciant el 3er.llarg

Aquesta vegada quedem amb el Josep Solé a l'aparcament de Monistrol a les 8h. Tot i que hem sortit esmorzats de casa, lo primer que fem es decidir anar a fer un altres cafè, perquè aquí fa un fred de c.ll.s (omplir com es cregui convenient). Encara es aviat i decidim que la propera vegada quedarem més tard. De fet, volíem venir el dilluns o ahir, però temes familiars de  cadascú ho varen impedir. D'haver vingut ahir ens haguéssim trobat al Manel & Ita i cia. a la mateixa via, que hem vist que ho han publicat.

Fet i fet ens plantem al monestir cap a les 9:15, fem l'aproximació per les escales dels Pobres i entre una cosa i altra, cap a les 10:15h comencem a escalar. La temperatura, tot i que es fresca, ha millorat bastant i ara es acceptable. 

La via consta de quatre llargs. El primer es un diedre on hi ha un arbret i un pont de roca magnífic. Es poden posar friends sense problemes. La reunió es de peces molt velles i la reforcem amb un camalot #4. El següent llarg s'ha d'assegurat amb friends de mida variada (mitjans i fins al #3). Tot i que aquest  llarg no es extrem, el fet de que estigui net i la fissura no sigui la millor del mon, fa que s'hagi d'anar amb una certa sang freda per superar el tros central (visió molt subjectiva). Després d'aquest tram, es més senzill amb roca una mica mes dolenta però acceptable. La reunió es fa en una savina & alsina prou correctes. El tercer llarg comença amb un diedre (a assegurar amb dos friends) i després s'ha de fer un llarg flanqueig cap a l'esquerra de molts metres. Durant la travessia es pot posar un merlet i cercar burí, que amb el sol de cara era difícil de veure i el Josep es va saltar. Roca molt bona però no val a badar. El darrer llarg, fins el cim, es senzill però hi ha molta pedra solta i la reunió la fem al rapel de baixada.

En resum, la via ens ha agradat bastant per la part d'aventura que representa (ara n'hi diuen 'trad'), però potser no estaria de més arreglar la primera reunió, ja que això no comporta desmerèixer-la.

Activitat feta per Josep Solé & Jordi Fornés

Alpinisme de Secà al Sòcol del Montoig (Camarasa). 31 d'octubre de 2023

Enllaç a la resta de FOTOS de la sortida

Fantàstic quart llarg

Avui una vegada més quedo amb el Josep Solé. Aquesta vegada i després d'escoltar les recomanacions de la Carme la setmana passada, li proposo anar a aquesta via del sòcol, on, amb les previsions de baixada de temperatures, calculo que s'estarà relativament bé.

Arribem a l'aparcament enfront de la paret cap a les 9:30. La temperatura es de 8º però fa sol i està encalmat. Perfecte. Abans de marxar arriba un cotxe amb dos bombers que volen anar a fer la Indis de Ponent. Comentem la jugada, ens acomiadem i cadascú cap a peu de la seva via, que en el nostre cas i guiant-nos per les fotos i les fites, trobem sense cap problema.

Comencem a escalar cap a les 10h i acabem la via a les 14h15. Via amb fissures, plaques, un petit desplom, en fi, molt variada. Ens ha agradat molt, tot i que l'entorn amb les xarxes a sota i un parell de feixes li treuen una mica d'encant, però ho compensa la qualitat (en general) de la roca. El quart llarg, fantàstic, només per aquest i sense desmerèixer els altres, ja val la pena anar-hi. Excepte el tercer llarg i quasi a totes les reunions que hi ha parabolts, a la resta trobarem algun pont de roca i poca cosa més. Totes les fissures son a protegir però sense gaire problemes. Només s'ha de tenir present portar gran quantitat de material de auto-protecció:  friends mitjans i grans  a dojo i repetits (un del #4).

Activitat feta per Josep Solé & Jordi Fornés

Aresta Ribas al Trió dels Pollegons. 26 d'octubre de 2023

 

Enllaç a les FOTOS

Després de temps de parlar-ho, avui per fi em quedat amb el Pepe Ponce, amb el qual, si les meves anotacions no fallen, feia 38 anys que no coincidíem escalant 😱 (Montserrat en aquella època encara estava sota el mar...)

Finalment doncs, avui hem pogut quedar i hem decidit anar a fer aquesta via clàssica i llarga. Ens hem trobat a les 9h. com les persones decents, al meeting point habitual de Collbató (bar de l'Esclat), per prendre un cafè i continuar cap a la Vinya Nova.

Quan arribem a peu de via (volem entrar per la directa) escoltem veus a la primera reunió i comprovem que hi ha una cordada de tres. Ostres!, a veure si avui 'lleparem'... Doncs resulta que no, que la cordada va per feina. Almenys els dos que van darrera (una noia i un noi) parlen anglès i pensem que es possible que vagin amb un guia. Van ràpids i sempre ens treuen un llarg de distància pel mig, lo qual ens va perfecte. 

La via, que jo vaig fer per última vegada fa moooolts anys, la trobo arreglada amb parabolts. Ja m'havia avisat el Pepe, ja que ell va participar en el re-equipament fa vint anys, però per mi ha sigut igualment una grata novetat. 

Hem estat unes 3 hores i mitja per fer la via, amb poc sol i bastant vent, però per baixar (a rapel) ens ha costat una hora i mitja més, ja que el vent ens enredava constantment les cordes. Comentar que a la reunió del sisè llarg, hi ha el cargol d'un parabolt que es mou i aniria bé collar-lo si es porta una clau del 10" (a la dreta, hi ha un altra reunió)

Finalment, arribem a les 15h30 a l'aparcament. El Pepe ha de tornar a casa, però a mi m'esperen per anar plegats al bar Anna del Bruc, en Felip i en Fredi que han anat a fer una bona caminada. Tot i l'hora que és, fent una trucada de reserva a la Nuria abans de les 16h, sempre ens salva del desastre (gràcies Nuria). A mi em sap greu haver-los fet esperar, però sempre sorgeixen imprevistos 😕

I fins la propera...

Activitat feta per: Josep V. Ponce i Jordi Fornés

El Pepe, al magnífic quart llarg

L'Avi Joan + Joc de Nens + Llençol. 24 d'octubre de 2023

 

Enllaç a les FOTOS

Avui he quedat amb el Josep Solé i la Carme Cama per anar a fer una matinal a Montserrat, ja que l'equip CEBA habitual, últimament i per diverses circumstàncies està una mica dispers. 

Quan arribem tots plegats a Collbató i mentre esmorzem al punt de trobada habitual, veiem que tot està mullat perquè aquesta nit també ha plogut per aquí, i tot i que ara està serè, les parets encara semblen humides. Ens replantegem on anar, perquè una de les propostes era dirigir-se cap els Plecs de la Vinya Nova, però com que sabem que el sol costa d'arribar als  peus de paret, pensem que estarà humit fins bastant tard. Com que l'altra opció era anar cap a la zona de vies properes dels Graus, decidim fer l'esmentada combinació del títol que ningú de nosaltres ha fet.

Ens dirigim cap a peu de l'Avi Joan a la zona dels Graus. Fem els primers dos llargs senzills d'aquesta via (III-IV) i després un llarg canvi de reunió cap a la dreta d'uns 50 metres, fins que veiem un pont de roca que senyala la continuació (inici de la Joc de Nens). Des d'aquest punt surten tres llargs mes de IV, IV+, començant per unes plaques, passant per un petit esperó i finalment un altra placa, fins arribar a les terrasses superiors, on ens desencordem i anem caminant fins arribar al camí de les Bateries. La Carme proposa rematar el matí fent el Llençol (un llarg de V+, 6ª), on s'enfila sense gaires problemes. Una vegada els tres a la reunió on fa un vent fresc i una mica emprenyador, rapelem fins tornar al camí, des d'on , un cop canviats, tornarem al cotxe per l'antic GR que té les marques mig esborrades no sabem ben bé perquè. 

Arribem al cotxe cap a la una i hem tardat un xic més de dues hores i mitja per fer aquesta combinació. Finalment, decidim anar a fer una 'visita' al Bar Anna i dinar una mica abans de tornar. Resum: matí entretingut, amb bona i divertida companyia!

Activitat feta per: Carme Cama, Josep Solé i Jordi Fornés (avui el convidat soc jo...)

La Carme barallant-se amb el Llençol

La Historia Interminable al Gorro Frigi. 19 d'octubre de 2023

Enllaç a les FOTOS

Aquesta vegada, quedo amb el Josep Solé i com que la previsió de la meteo pinta que cap el migdia pot començar a ploure, li proposo d'anar a Montserrat a fer aquesta via, ja que des de que la vàrem reequipar aquest agost, tenia ganes de fer-la més lleuger i sense tant pes a l'esquena. La última vegada la vaig fer quan la vàrem arreglar, anant de segon amb el trepant, bateries, etc. i no la vaig poder gaudir gaire. 

Decidim pujar caminant per St. Miquel, ja que aquest camí no té escales i castiga menys el genolls. A les 10 en punt comencem a escalar i acabem a les 12 també en punt. Sense voler, sembla que anem a toc de pito però ha sigut casualitat. Hem trigat 2 hores justes i al arribar al cim semblava que volia començar a ploure però s'ha contingut.

Al primer llarg, aconsegueixo passar net el primer pas que vam graduar de V+, però el segon amb un pas d'A0. De vegades, dubto si graduem bé o depèn del moment d'inspiració i del coneixement del lloc, tot es molt subjectiu. Al tercer llarg, els tres passos del mur superior els passem directament en A0. Encara estem a l'espera de que algú valori si aquest tram es 6a o més, si es passa en lliure. Jo sincerament, penso que deu ser una mica més però actualment no sóc capaç de valorar-ho. Recordava que quan la vam obrir, vaig aconseguir passar-ho net (amb la corda per davant) després de provar-ho varies vegades...i d'això fa trenta i bastants anys. En fi, així i tot no ens podem queixar de que encara puguem anar fent.

Activitat feta per Josep Solé (guest star) i Jordi Fornés

Josep a l'inici del segon llarg

Via Bages a Malanyeu. 3 d'octubre de 2023

Enllaç per veure les FOTOS

Desprès de fer un repàs a les entrades dels nostres blogs de referència (no direm quins per no crear suspicàcies 😉), aquesta vegada decidim anar a Malanyeu a fer una de les vies que últimament s'ha fet bastant: la Bages. 

A l'aparcament habitual només hi ha una furgoneta, i el xicot amb el que parlem diu que avui se'n van. Sembla doncs que de moment estarem sols.

L'aproximació es un quart d'hora com la majoria de vies, i a quarts d'onze ja ens hi fiquem. Es tracta de dos primers llargs bastant drets i exigents físicament, un canvi de reunió i dos llargs més, que per la graduació de les ressenyes ens semblaven a priori difícils, però que tenen un pas puntual cadascuna sense mes problemes. A comentar, que tot i que la roca es bona, al primer llarg al Quim se l'hi han arrancat dues pedres, una grandeta i l'altra mes petita.

La via ens ha agradat bastant, està molt ben assegurada, però amb aire entre les assegurances, que fa que sigui una via amb caràcter, comparant-la amb moltes de la zona. Comentar que la última reunió està desequipada però ens metres mes enllà es pot fer en uns arbres molt sòlids, i a més a més a l'ombra. Dia maco, una mica de calor però suportable i ...finalment sols. No ha vingut ningú més a escalar per aquí. 

Per fer la via hem estat dues hores i quart, i hem tornat caminant per el bonic camí. Si no el coneixeu aquí deixo el track

Ens ha acompanyat fins a peu de via en Felip, i desprès se'n ha anat a fer una volta circular per la zona.

Activitat d'escalada feta per: Quim Prats i Jordi Fornés

La dreta placa del primer llarg

Tomasin a la Pastereta. 28 de setembre de 2023

 Enllaç amb les FOTOS

Aquesta via la vàrem fer amb en Felip al poc de ser oberta i publicada per en Joan Asin. 

Ara, set anys desprès tornem, aquest cop amb el Jordi, que no l'ha fet, i també acompanyats d'en Felip però que avui no escalarà i anirà a fer un tomb per la zona.

Deixem el cotxe a Collbató i agafem el camí que puja al Clot de la Mónica fins la cara oest de la Pastereta on prenem un trencall fitat que ens portarà a peu de via.

Un cop localitzat el primer parabolt, ens preparem, i seguin amb la seqüencia acordada ....avui li toca començar al Jordi. 

No trobem on fer la primera reunió a peu de paret i finalment la muntem a la R1 del Diedre Bonington.

Desprès baixant una mica i a la esquerra agafem la línia del segon llarg (per nosaltres el millor) i ja no tindrem cap problema per seguir la via fins al cim.

Hem escalat tota la via a l'ombra, son les 12, decidim que baixarem caminant (tot i que inicialment cal remuntar una bona estoneta) i en una hora ja som al cotxe on ens retrobem amb el company caminador.

Activitat feta per Jordi Fornés & Quim Prats  

Jordi arribant a la R2

Diluvi al Sòcol del Montroig. 26 de setembre de 2023

Enllaç amb les FOTOS

Avui anem cap a Camarasa, amb dues opcions: anar a l'ombra o anar al sol, ja veurem.... Finalment ho decidim quan passem per el poble i encara està tot a l'ombra. Sembla que farà calor (ara mateix no en fa gens) però esperem que moderada, per tant anirem a provar una de les que tenim pendents a la llista: el Diluvi. 

Via molt maca i ben trobada, llàstima de les xarxes metàl·liques que trenquen una mica la estètica del lloc, però què hi farem!. La via es bastant d'auto-assegurança, tot i que al primer llarg hi trobem varies peces. Les reunions, en general son totes a reforçar, ja que a alguna només hi trobarem un espit. Desprès del quart llarg hi ha que fer un canvi de reunió cap a la dreta d'uns 100 metres, flanquejant per damunt de més xarxes de protecció fins trobar un esperó molt marcat amb un diedre molt evident (a l'inici hi ha una baga i una petita fletxa). Queden tres llargs més, el segon dels quals es magnífic i al tercer passem just a l'esquerra de la via 'Ui, la que te espera', de la qual aprofitarem el rapel per baixar. Nosaltres n'hem fet un de sol amb cordes de 60 mts. hi han arribat prou bé. 

Per tornar, cal seguir un corriol en direcció als túnels fins que ens deixarà a la carretera.

Hem necessitat unes 3h15' per fer la via i hem posat uns quant friends variats, tricams i algun fissurer, vaja, una interessant pràctica d'equipament. 

Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés

Barallant-se amb el magnífic sisè llarg