C.E.B.A.: de febrer 2008

dimecres, 27 de febrer del 2008

ACONCAGUA

Ultimes noticies ! El nostre company Frèderic Callado (Fredi) ha conquerit el cim l'Aconcagua de 6.962 mts. Després d'un gran esforç i amb temperatures al cim de -40º va ser l'unic del grup en aconsseguir arribar al cim amb un dels guies. La resta de components del grup varen tenir que recular per diferents motius. Ens ha enviat un SMS que diu literalment "la bandera del CEBA ha onejat dalt del Aconcagua. Abraçada". Espero que les properes noticies ens les expliqui ells mateix i que ens proporcioni prou material, tant fotos com anèctodes per penjar i compartir. En altres circunstancies aquesta activitat sería motiu d'expulsió directa del CEBA perque d'acabat' res, pero aquesta vegada i per ser ell si us semble, serèm benevolents.

Felicitats, Fredi !

====================================================

Ja tenim al Fredi aquí. Mireu quin foto ens ha portat !!

Cim de l'Aconcagua

diumenge, 24 de febrer del 2008

El dilema

Escalador o boletaire?

dimarts, 19 de febrer del 2008

CEBA al Aconcagua (Fredi)

El nostre company Fredi Callado va marxar el dia 2 d'aquest mes cap a l'Argentina amb l'intenció d'intentar assolir el cim de l'Aconcagua.

En primer lloc s'en van anar a Vallecitos a fer uns dies d'aclimatació. La passada setmana ens va arribar aquesta foto via móbil del camp de Salto del Agua a 4.200 mts. a la zona del Cerro de Plata. De moment ja han aconsseguit fer el pic Cerro Vallecito de 5.800 mts. (mes info aqui)

Actualment ja estàn a la Plaza Argentina intentant l'ascensió.

Des d'aqui els hi desitgem molta sort !

diumenge, 17 de febrer del 2008

Les Guilleries-El Salt de la Minyona

Sortida a les Guilleries. ================= Avui hem anat a fer una via, si mes no curiosa. Està en el cingle anomenat el Salt de la Minyona i es diu 'La Mare de Deu dels Cingles'. S'hi arriba per la carretera que va desde Vic cap a Vilanova de Sau al km.12 mes o menys. Per arribar a peu de via no hi ha un camí definit i cal pujar pel dret fins un bloc/llastra. Te uns 90 mts. de desnivell i una dificultat de V, A0 i A1 pero inclús els passos mes senzills fan una mica de por, ja que la roca s'esmicola i hi ha molta terra i pedres soltes. La roca sembla mes aviat la d'una platja vertical... Al arribar a peu de via ha començat a xispejar una mica i estava molt nuvol pero l'hi hem posat moral i hem continuat. Desprès s'ha anat mantenint amb mes nuvols que clars. Menys mal que les assegurançes estan molt a prop l'una de l' altra i fan que sigui una via molt segura. El components hem sigut en Joan, Felip i jo (CEBA) i l'Hector (rookie), i hem tardat unes 2h i mitja. Jordi. 17 de febrer de 2008 Veure fotos

dimecres, 6 de febrer del 2008

Sopar C.E.B.A.

Veient les imatges, millor no fer cap comentari.

dimarts, 5 de febrer del 2008

El Rave, via Original

3 de febrer de 2008 Desde fà molts anys, haviem parlat amb en Felip de fer aquesta vía. Es una clàssica amb mólta história i aixó ens atreia. Abans de començar però, anem a agafar unes cuantes cal·lories al bar Muntanya de Collbató, confonent-nos amb els firants del 'mercadillo' (curiosa fauna, per cert). El dia sembla que aguantarà, encara que a la muntanya hi ha un nuvol que la protegeix del sol i del public en general. Ressenya Començem a pujar per el camí del Clot de la Mónica suant com a porcs (una mica si que ho som) i treient la cervessa ingerida pels poros. Tot va bé, per ara. L'aproximació no cansa, nosaltres sí. A mida que ens anem apropant el dia s'enfosqueix i entrem dins del barret de boira i fred. De momentL'unic problema es que no hem escollir el día adequat. El primer llarg no presenta problemes, pero només arribar a la reunió fà un vent fred, molt fred. Al començar el segon llarg el vent continua bufant i després de 2 passos ja tinc les mans gelades que m'obliguen a aturar-me. Tardo mitja hora en fer un llarg de 20 mts. després d'aturar-me cada dos per tres i sentir les mans com munyons amb suro. Mentres puja en Felip (un altra mitja hora) s'em gelen els peus. Ell també arriba ben arreglat a la reunió i amb deu minuts mes està al cim. Jo, continuo com puc amb les meves extremitats convertides en munyons, que poc a poc em recorden que existeixen en base a expulsar les agulles que sembla que tinc a dins. Un rappel i tornem a ser a terra. Aqui no fa gens de vent. Estem en un altre mon? Haviem pensat de fe La Campana que està al costat, pero tal com està el día, la tocarem un altre dia...